Nosaltres, els polititzats, i els problemes a la Safor

Este matí hem estat reunits parlant amb alguns polítics de diversos problemes de caràcter mediambiental que sofreix la nostra comarca. Val a dir que em feia un poc de respecte comentar-ho. Ehem! Però, a mesura que passa el temps, te n’adones de qui vol ajudar-te i qui, utilitzar-te. I jo hui m’he sentit un poc útil ajudant-los, si és que han pogut traure alguna cosa en clar dels nostres renecs.

Ens preocupa l’entorn de Sant Jeroni, l’estat del monestir –amb una església que s’obri com una magrana-; també, l’alienació a què és sotmés el de Valldigna per part del govern valencià. Les diverses pedreres existents (dues, a la Safor; una al Real; la d’Ador, que ha passat de manera il·legal a terme d’Alfauir i darrerament rosegava els vessants del castell de Palma –un altre BIC, compte!). Ens preocupa la platja de l’Ahuir i la situació de la marjal.

També, el desdoblament de la N-332, del qual hi ha un període d’al·legacions de l’estudi previ. Aquest és un projecte que afectarà molts termes municipals de la comarca: Xeresa, Almoines, Xeraco, Gandia, Beniarjó, Bellreguard, Palmera, Palma... Per això, si algú està interessat, que córrega als ajuntaments dels pobles per on passa, on tenen la documentació. Espere que des de la Plataforma pels pobles de la Safor informem de com van els tràmits. Caldrà afanyar-se.
Ens preocupa que es puga alliberar de peatge l’AP-7. Que hi haja finançament per restaurar els nostres castells. Que es duga a terme el tren Gandia-Dénia. Que es controlen les extraccions d’arena, sobretot aquelles que no compten amb estudis d’impacte ambiental, com les que s’estan realitzant a Xeraco. Ens preocupa l’alta tensió i l’ampliació del port de Gandia. Les burles en les Agendes XXI. En fi, cal que fem una llista més llarga?

Alguns em podran retraure que ho hàgem parlat tot just en estos moments. I perquè parlar-ho ara? Perquè venen eleccions? Estic/estem polititzat/s? I és ací, amb aquesta qüestió, on entrem en el terreny dels qui fan política “negra”, dels qui ens acusen d’açò pel fet d’anar en contra dels seus interessos –generalment, monetaris.

Plantar un arbre és un acte polític. I tirar el vidre al contenidor verd, per a reciclar-lo, també. Per això no puc entendre com hi ha gent que encara s’entesta a dir que hi ha associacions apolítiques. Què significa això? Que no tenen cap aspiració d’incidir en la societat? És evident que confonen el fet d’estar vinculat o afiliat a un partit polític amb el fet de fer política, en el sentit ample del terme. Ens calen associacions independents, per suposat, però intensament polititzades, d’això cada vegada n’estic més convençut, interessades a ser transformadores d’una societat que volen millor.

I què fem quan són els polítics, generalment de la dreta –i no parle de cap partit en concret, perquè la dreta s’estén més enllà del PP sovint-, els qui ens diuen que “fem política”, per intentar frenar les nostres reivindicacions? Com pot un polític emprar la paraula ‘política’ amb tan mal bava? Com poden parlar amb unes connotacions tan negatives d’una activitat de la qual ells també –no, solament ells, evidentment- són protagonistes?

Ho parlàvem l’altre dia a taula amb Josepa Cucó: a Ròtova això passa, i ben sovint. I, a pesar que no és l’únic lloc on deu ocórrer, la gent se’n fa creus quan els expliquem dos o tres episodis del nostre benvolgut municipi.

No caldrà que us diga amb qui hem parlat este matí. Ells es preocupen pel dia a dia de la comarca. No estan tots els que ens agradaria; no tenen el disseny ni la capacitat per a grans campanyes mediàtiques; i estaria bé que en foren més i més units però Bloc-Iniciativa-Verds és, sense cap mena de dubtes, el millor intent d’unir l’esquerra d’este país. A veure quan s’anima la resta; nosaltres, els qui treballem dia a dia amb la gent, des de l’associacionisme, ho agrairíem. Altres militants i candidats estaven al sofà, anit, veient si els seus candidats alçaven més del compte una cella.