27 de febrer 2008

Nosaltres, els polititzats, i els problemes a la Safor

Este matí hem estat reunits parlant amb alguns polítics de diversos problemes de caràcter mediambiental que sofreix la nostra comarca. Val a dir que em feia un poc de respecte comentar-ho. Ehem! Però, a mesura que passa el temps, te n’adones de qui vol ajudar-te i qui, utilitzar-te. I jo hui m’he sentit un poc útil ajudant-los, si és que han pogut traure alguna cosa en clar dels nostres renecs.

Ens preocupa l’entorn de Sant Jeroni, l’estat del monestir –amb una església que s’obri com una magrana-; també, l’alienació a què és sotmés el de Valldigna per part del govern valencià. Les diverses pedreres existents (dues, a la Safor; una al Real; la d’Ador, que ha passat de manera il·legal a terme d’Alfauir i darrerament rosegava els vessants del castell de Palma –un altre BIC, compte!). Ens preocupa la platja de l’Ahuir i la situació de la marjal.

També, el desdoblament de la N-332, del qual hi ha un període d’al·legacions de l’estudi previ. Aquest és un projecte que afectarà molts termes municipals de la comarca: Xeresa, Almoines, Xeraco, Gandia, Beniarjó, Bellreguard, Palmera, Palma... Per això, si algú està interessat, que córrega als ajuntaments dels pobles per on passa, on tenen la documentació. Espere que des de la Plataforma pels pobles de la Safor informem de com van els tràmits. Caldrà afanyar-se.
Ens preocupa que es puga alliberar de peatge l’AP-7. Que hi haja finançament per restaurar els nostres castells. Que es duga a terme el tren Gandia-Dénia. Que es controlen les extraccions d’arena, sobretot aquelles que no compten amb estudis d’impacte ambiental, com les que s’estan realitzant a Xeraco. Ens preocupa l’alta tensió i l’ampliació del port de Gandia. Les burles en les Agendes XXI. En fi, cal que fem una llista més llarga?

Alguns em podran retraure que ho hàgem parlat tot just en estos moments. I perquè parlar-ho ara? Perquè venen eleccions? Estic/estem polititzat/s? I és ací, amb aquesta qüestió, on entrem en el terreny dels qui fan política “negra”, dels qui ens acusen d’açò pel fet d’anar en contra dels seus interessos –generalment, monetaris.

Plantar un arbre és un acte polític. I tirar el vidre al contenidor verd, per a reciclar-lo, també. Per això no puc entendre com hi ha gent que encara s’entesta a dir que hi ha associacions apolítiques. Què significa això? Que no tenen cap aspiració d’incidir en la societat? És evident que confonen el fet d’estar vinculat o afiliat a un partit polític amb el fet de fer política, en el sentit ample del terme. Ens calen associacions independents, per suposat, però intensament polititzades, d’això cada vegada n’estic més convençut, interessades a ser transformadores d’una societat que volen millor.

I què fem quan són els polítics, generalment de la dreta –i no parle de cap partit en concret, perquè la dreta s’estén més enllà del PP sovint-, els qui ens diuen que “fem política”, per intentar frenar les nostres reivindicacions? Com pot un polític emprar la paraula ‘política’ amb tan mal bava? Com poden parlar amb unes connotacions tan negatives d’una activitat de la qual ells també –no, solament ells, evidentment- són protagonistes?

Ho parlàvem l’altre dia a taula amb Josepa Cucó: a Ròtova això passa, i ben sovint. I, a pesar que no és l’únic lloc on deu ocórrer, la gent se’n fa creus quan els expliquem dos o tres episodis del nostre benvolgut municipi.

No caldrà que us diga amb qui hem parlat este matí. Ells es preocupen pel dia a dia de la comarca. No estan tots els que ens agradaria; no tenen el disseny ni la capacitat per a grans campanyes mediàtiques; i estaria bé que en foren més i més units però Bloc-Iniciativa-Verds és, sense cap mena de dubtes, el millor intent d’unir l’esquerra d’este país. A veure quan s’anima la resta; nosaltres, els qui treballem dia a dia amb la gent, des de l’associacionisme, ho agrairíem. Altres militants i candidats estaven al sofà, anit, veient si els seus candidats alçaven més del compte una cella.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Jordiet!
No estic d'acord amb tu. Sobretot quan dius "Bloc-Iniciativa-Verds és, sense cap mena de dubtes, el millor intent d’unir l’esquerra d’este país" unió imatge d'unió el que s'enten així tal qual no han donat, precisament. I respecte a la situació del país i l'esquerra que dius... desitge moltes coses. No crec que tallant el coll, bé deixem-ho amb jugar erròniament amb persones que treballen el dia a dia siga la solució correcta (si tenc un alt grau de decepció ara mateix amb el Bloc- Iniciativa -Verds). Crec que ací ni uns són polícies ni altres lladrons... més bé tots fan política fins on els deixen o poden arribar.

Jordi Puig ha dit...

Uf, pel que entenc pel teu comentari, amb el que no estàs d'acord és amb allò d'atribuir a Bloc-Iniciativa-Verds la unió de l'esquerra.
Quan he començat a llegir, he pensat: ostres, sí que devem ser diferents, que en res estàs d'acord. Supose qui eres, pel diminutiu... (tot i que em puc equivocar).

Sé que aquesta és una època delicada, tots els períodes electorals ho són; perquè les nostres preferències (fílies i fòbies; les de totes i tots, i per tant també les meues) juguen un paper important en els nostres posicionaments.

A mesura que t'assabentes de les condicions en què es va constituir el Compromís, te n'adones de fins on hagueren de cedir uns per a que altres entraren. Si d'un pacte es diu que és la suma d'esforços, jo crec que amb el Compromís podem dir que ben bé és l'excepció; perquè hi havia una part que no volia sumar.

Des de fa uns anys, hi hagué gent que ho intentà; i ara hi hagut una gent que ho ha tornat a intentar. Qui són? Els mateixos, evidentment, els que s'ho creien; és la gent que ara forma Bloc-Iniciativa-Verds. Havia dit que era "el millor intent d’unir l’esquerra d’este país" però, lamentablement, podem dir que ha estat i és l'únic. A l'espera -esperem- que se sumen altres, és la millor unió i el projecte més sòlid a l'esquerra dels dos grans supergegants mediàtics.

Ostres, sí que m'ha eixit solemne. Lamente el to, doncs.

L'article, potser, ve motivat per la sensació de cansament quan intentem tothora mostrar-nos imparcials perquè la gent no se'ns enfade i poder sumar voluntats envers objectius socials lloables. Però, al final, la gent que respon a eixes iniciatives -ho puc dir més alt però no més clar- sempre és la mateixa. La que ha volgut sumar, la que no té grans espais televisius ni grans cartells. És, sincerament, esta gent.

Què vols que li faça? Jo això no ho puc canviar.

Molt bona nit i una abraçada.

Anònim ha dit...

Per possibles/impossibles al·lusions, entre a comentar, encara que amb cert pudor intrínsec. Però d'entrada, que quede clara la meua similitud en el que dius, i no sóc l'únic que et anomena (respectuosament) Jordiet.
Ara bé, el tema em dona un cert pudor, i certa vergonyeta, també aliena. Encara així, comente que trobe la pinya menudeta, que desitjaria uns acords bàsics i alhora
d'unitat més ampla, i més amples, i crec que tu m'entends i em respectes encara que no coincidim, potser, en eixa mena d'unitat.

Salut, pau i bé!

JM

Jordi Puig ha dit...

No estan tots els que ens agradaria, ja ho deia abans. Sense cap mena de dubtes també desitge un projecte més ample, un que englobe més formacions. És important, d'inici, que els qui treballen pel mateix ho facen junts. Espere que es decidisquen tots a fer-ho.

Jordiet ;)