Amb tant d'acte com n'hi ha, amb tanta cosa per comentar, i no puc seure cinc minuts per esciure quatre ratlles. Ja em perdonareu, no és açò exactament el que esperava d'aquesta "paret".
No és que encara no n'hàgem tornat però, a la pràctica, encara el cap vagareja pels voltants de San Lorenzo i calcula l'estima i cura que ens han dedicat.
Ara toca correspondre els nostres amfitrions de l'Ecomuseu delle Giudicarie, preparant-los un passeig per la Safor. El pitjor, evidentment, no és que els ho hàgem de mostrar tot, per tal de reflexionar sobre el territori; és saber que durant anys anys no hem reflexionat suficientment per poder presentar una comarca coherent i cuidada. Tant als visitants com als futurs saforencs.
1 comentari:
Suposem, què com tot bon menjar, no és fruit de la casualitat, sino que darrere n'hi ha molta cura, dedicació i estima, i per supost, també reflexió. I al nostre "petit país", aquest "rovelló de l'ou" que diuen els nostres majors,( mirall o manifestació d'un tarannà), aquesta estimada Safor, caldria, potser, la multitudinària reflexió dels seus més de 170.000 habitants, enriquida, però, amb la voluntària reflexió del visitant, turista, viatjer, treballador temporal de pas...
Saforenques, saforencs: com vivim tan confiats???!!!
Publica un comentari a l'entrada