25 de març 2009
17 de març 2009
Decreixement
Supose que a ningú li importarà que talle i pegue la informació relativa a una conferència sobre el decreixement que tindrà lloc el proper 24 de març al Centre Octubre de València. És un tema interessant, i ací teniu tot d'enllaços i bibliografia, d'on podeu extraure'n més informació.
El Decreixement, una alternativa a la crisi global
Vivim un escenari actual caracteritzat per un context de crisi econòmica, ecològica, cultural... Un context en el qual els diferents àmbits es troben qüestionats per la seua eficàcia i eficiència per a fer front a les noves necessitats que imposa la conjuntura actual. Respondre a la crisi econòmica amb solucions econòmiques no és suficient. Ho aboguen escriptors, economistes i pensadors actuals. Cal un canvi de paradigma.
Una situació com l'actual ha de servir per a revisar i repensar dinàmiques, per analitzar sincerament la viabilitat d'un sistema que està portant a l'exhauriment dels recursos naturals, a una crisi ecològica sense precedents i al cada vegada més acusat desequilibri entre el Nord i el Sud globals, per no perlar de les desigualtats socials a escala local. Des de fa dècades, hi ha veus que s'alcen contra un sistema econòmic l'únic objectiu del qual és el benefici pel benefici, reduint les persones a un mer engranatge de la maquinària i el medi ambient a matèria primera. En aquest sistema, tot és quantificable, des del temps lliure fins a les destrosses ecològiques. Tot és monetaritzable des d'una òptica mercantilista.
El Decreixement, com altres moviments crítics, pretén frenar aquesta dinàmica, trobar de nou el sentit dels límits,cercant noves formes més humanes i disteses, reequilibrant la relació naturalesa-societat. No es pot seguir creixent indefinidament en un planeta de recursos finits. Aquesta màxima, d'una lògica plastant, ja ho diu tot. A partir d'ací, comencem a pensar-hi.
El dossier que us presentem pretén aplegar un llistat no exhaustiu de documents ja publicats així com enllaços i bibliografia, que són d'interès per a entendre més profundament l'essència i les motivacions d'aquest moviment.
Documents
· Article "Menys, millor", Eliseu T. Climent. El Temps, núm. 1292 (16 de març de 2009) 
· Dossier "La buena crisis", Joan Martínez Alier, Jordi Pigem, Àlex Rovira. Suplement Cultura/s, núm. 351 (12 de març de 2009), La Vanguardia
· Dossier especial "El Decreixement", Illacrua, núm. 161 (setembre de 2008)
· Article "La hora del decrecimiento", Jordi Pigem. Suplement Cultura/s, núm. 250 (4 d'abril de 2007), La Vanguardia
· Vídeo Simplicité volontaire et décroissance
· Video Entrevista a Serge Latouche, realitzada el 20 de març de 2007
Enllaços
Bibliografia
Petit tractat del decreixement serè, Serge Latouche, IdT-Edicions 3i4, 2009
La apuesta por el decrecimiento, Serge Latouche, Editorial Icaria, 2008
Objectiu decreixement, Diversos Autors, Editorial Leqtor, 2006
Survivre au développement. De la décolonisation de l'imaginaire à la construction d'une société alternative, Mille et Une Nuits, 2004
Diaris i revistes
Diari La Décroissance
Revista Entropia. Estudis teòrics i polítics del Decreixement
16 de març 2009
Calen més que retrets
País Valencià, Segle XXI, Vint-i-una reflexions crítiques. Una reflexió sobre el valencianisme al segle XXI; aportacions de l'esquerra nacionalista valenciana a un possible projecte de futur; reptes a superar per les formacions nacionalistes al segle XXI. És el que anunciava la notícia. Vilaweb ho havia presentava així: “Vint-i-un intel·lectuals valencians reivindiquen la vigència del nacionalisme fusterià”.
Encara no l'he pogut comprar i la veritat és que espere poder-lo llegir aviat. Ara, mentrestant, escric aquestes línies perquè supose que la lectura es retardarà i se'm refreden les idees. Hi ha una bona nòmina d'escriptors i intel·lectuals al darrere; fa bona pinta, no ho negue, però amb el primer tast no se m'ha acabat de quedar un bon sabor de boca. I això que he de reconèixer que estava predisposat a l'actitud oposada: que m'agradara, armar-me d'arguments des de l'esquerra nacionalista, etc. Però encara hauré d'esperar alguns dies per omplir aquestes expectatives.
El diari electrònic havia penjat, a més, dues de les contribucions: la de Martí Domínguez i la de Pau Viciano. Les intervencions, com a assaigs o articles d'opinió, en fi, bé estan; fins i tot, el de Viciano, tot i que amb expressions i afirmacions poc precisses, algunes de les quals crec que ja han estat contestades punt per punt. Però com a aportacions per als reptes del valencianisme al segle XXI...
Les objeccions a les estratègies dutes fins el moment, perfectes, més que acceptables. Però tinc la sensació que ens quedem en el retret; i aquest pot ser un punt difícil de superar si no donem un pas més, amb les possibles alternatives o solucions. Potser és que és excessiu demanar un llibre d'instruccions; potser no es tracta de fer-lo.
Però, com deia, hem d'anar més enllà del retret. Perquè aquesta mena d'obres i assaigs ens calen. Les considere útils i crec que caldria repetir-les.
Ara espere amb deler llegir la resta del llibre. També us el recomane, per descomptat.
15 de març 2009
Gols i entrevistes a diumenge
Llegisc estupefacte les preguntes i respostes de l'entrevista que li han fet a Enric Morera al diari del Levante-EMV, a l'edició dominical -la de major nombre d'exemplars venuts, que ja que fan la faena, la fan ben feta-. I, de cop i volta, tinc la sensació de tornar uns anys enrere. No sé si us ha passat pero he tingut la sensació d'haver llegit aquesta entrevista diverses vegades en la meua curta vida.
En una entrevista, qui duu el fil de les preguntes és l'entrevistador; fins ací, tot correcte. Però una vegada i una altra caiguem en la mateixa trampa, ens deixem dur pel guió marcat per altres i el BLOC no pot, d'aquesta manera, fer arribar el seu missatge. He de reconèixer que no m'agraden certes respostes, no m'agraden algunes expressions; però, sobretot, la perspectiva i la direcció de l'entrevista.
El periodista arriba a parlar de l'intens debat al congrés sobre les senyes d'identitat; al congrés del BLOC, la qüestió simbòlica estava més que esmenada per les assemblees comarcals. La molla estava, al meu entendre, en la revolució -per dir-ho d'alguna manera- organitzativa que s'hi plantejava. És el més positiu que treiem i crec que és amb el que ens hem de quedar. Seguir-li les voltes, circuml·loquis, repeticions, insistències per fer que l'entrevista no avance i l'entrevistat no diga res d'interés, no serveix de res; hem caigut com a beneits, de nou, intentant aclarir, matisar... Potser haguera sigut millor haver-li respost:
- Escolte, mire el constext de crisi en què ens trobem, mire les propostes que en presentem, mire el treball diari que fem, mire les proposicions de llei que fem a les Corts... i vosté m'ix amb la mateixa entrevista que fa tres anys...
Aquesta és una reflexió parcial, ho sé; caldria abordar l'os de l'assumpe; però estic segur que això ja és i serà objecte a molts fòrums per Internet. No es tracta de carregar les culpes d'uns sobre altres; no m'agrada parlar de culpes. Però, a la fi, crec que han aconseguit el que volien: que donàrem la sensació que no avancem, que estem sempre parlant dels mateixos temes i que, en definitiva, no ens preocupem dels problemes reals de la gent. Cosa que no és certa. Però ja se sap que la realitat és la suma de les percepcions que rep la gent. I la gent, fins i tot la nostra gent, ha llegit l'entrevista mentre prenia el café, i potser se li ha parat a la gola, comprovant que ens han tornat a clavar un gol.
09 de març 2009
06 de març 2009
En record de Joan
El diumenge proper dia 8 de març, la Plataforma pels Pobles de la Safor, juntament amb el Col·lectiu Vall de Vernissa, el Centre Excursionista de Ròtova i la Universitat Popular de Gandia, ha organitzat una excursió en record del mestre etnobotànci, muntanyer i amic, Joan Pellícer. Serà la tercera vegada que acudim a la Font dels Malladars per regar els arbres i matolls que fa tres anys plantàrem, gaudir de les vistes i de la companyia; visitar la escultura que li vam deixar propet de la font i beure mistela i prendre coca dolça, per recordar al que fou un educador i un lluitador incombustible per un territori digne i una naturalessa tranquil·la.
Ens reunirem a les 9:30 h. a la estació de RENFE de Gandia per anar en cotxes particulars fins a la Font Gran de les Foies (prop de Barx) on deixarem els cotxes i continuarem a peu fins a la font. Els qui vingueu de Ròtova, a les 9:00 h. davant la seu del Centre Excursionista de Ròtova.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)