05 d’abril 2009

Música per deixar parlar la terra


El disc comença amb un correu electrònic: la convocatòria d'una concentració a la plaça de l'església d'Alboraia, en una marxa fins al plenari de l'Ajuntament, en recolzament a la gent de Salvem l'Horta de Vera-Alboraia". I acaba amb música dels fandangos d'Ontinyent i de la Font de la Figuera. Entremig, la veu de Laia Carreras i Irene Ferrero i els instruments d'aquesta darrera i de Maria Carreras ens parlen, ens reciten, ens canten l'estima per un espai de vida, de treball, d'estima, de suor, també de penúries; els contrastos dels "gratacels enllà", on hi havia boscos, rouredes i pinars, etc. Són A Manta; i el seu disc, Deixeu parlar la terra.
El disc m'ha fet caure en una convicció sobtada: m'he fet fan d'aquest grup, que presenta una proposta fresca i que, a més, té un bon directe, que guanya amb la posada en escena. He de dir, però, que ha sigut ha casa quan m'he conveçut, després de sentir-lo, sentir-lo, sentir-lo... i escoltar-lo.
Cançons apegalosetes, pel ritme encomanadís, com "A la plaça", han provocat que les amigues i amics hagen hagut de patir el meu tarareig -que evidentment no fa honor al disc- aquestes setmanes. "Escoltem la veu de l'hortaaaa, deixem que parle la terraaa".

2 comentaris:

Valldalbaidí ha dit...

No els conec... farem per escoltar-los. Vaig descobrir ahir Peret i marieta i Senior i el Cor Brutal a la 4a Intercomarcal Cabostista

Jordi Puig ha dit...

No hi vaig poder estar. Però Senior i el cor brutal, una passada, no? Tinc el disc segrestat a casa, ja que me l'han deixat. :)