16 d’agost 2009

Post vacances

Després d'una dutxa i un minuts de descans tot es veu millor. I és que acabem d'arribar no fa massa de la Vall de Laguar, on s'ha celebrat l'aplec per la terra Arrels.
L'oferta d'activitats ens havia atret des d'un principi però fins a última hora no ens vam decidir. Ens hi vam apropar des de divendres a la nit, amb l'objectiu de desconnectar alguns dies, i renunciant, per tant, a apropar-nos a festes de Llocnou.
El cansament, però, ens ha pogut. Hem intentat descansar a la zona d'acampada i apropar-nos a algunes de les activitats, però, després d'unes setmanes de bòlit i de faena, el cos ha decidit parar i prendre-s'ho amb calma. I ni tan sols això de descansar; aiiii, l'esquenaaa :P
Pau Alabajos va estar molt bé; als Verd Cel no els vam arribat a veure. I no parlem de la Gossa Sorda, 121 db i Desgavell! Una passada!
El moment del cap de setmana, sense cap mena de dubtes, el cafenet del dissabte per la vesprada. Mentre ens el féiem, vam veure passar pel carrer José Mª en bici. José Mª!, vam eixir tots quasi en tromba per cridar-lo i rebre'l. Quin tio més valent! Amb els bàrtuls carregats en un caixonet, havia arribat amb la bicicleta des de Xeraco. El grup creixia; el comboi, també.
Les petites poblacions de La Vall de Laguar han demostrat que poden fer una gran trobada sense necessitat de ser gran urbs. Però la ubicació i les activitats també ens han fet veure alguns aspectes que potser caldria corregir, com els contenidors únics a la zona d'acampada, sense possibilitat de reciclar; la necessitat constant de transport en cotxe, per seguir les activitats, tot i que hem sigut molts els qui hem rodat per les carreteretes a peu en algun moment; la falta de neteja d'alguns participants: crec que hem de deixar els indrets on acampem igual o millor que els veiem a l'arribada. Totes les coses bones, us ho assegure, les guardem més a dintre.
M'abellia omplir un poc aquest quadern, abandonat des d'un temps ençà; i fer-ho amb unes impressions més o menys intrascendents. Com les de qualsevol mortal en els seus dies de vacances, a una vall, per cert, que m'abelliria conèixer més.
Demà serà un altre dia per a continuar amb la faena, per tenir nous maldecaps il·lusionadors, per tornar a deixar d'escriure-hi. Ningú va dir que fóra un contracte estricte i rígid el d'aquest blog.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

estic llegint el teu blog i m'ha paregut genial

la prima majo d'oliva

Valldalbaidí ha dit...

Ha anat bé. I l'estiu encara dura ...