13 d’abril 2010

re... de nou

Sí, fa quasi tres mesos que no en deia ni pruna. I no per falta de motius. No tot es pot desar en aquestes pàgines. Ara, que mire de nou de repensar aquest blog, tampoc arribe a saber si serà més lloable qualque causa que pretenga que les he perseguit fins ara.
De totes maneres, tampoc té més importància això. I una paret més, un blog més, al mig de la immensa mar, no en té gens ni mica, d'importància
Ja no noves mirades... Ací van uns nous ulls, amb el mateix optimisme radical que m'heu tirat molts en cara sempre.

3 comentaris:

Valldalbaidí ha dit...

Hem de seguir, Ànims!

Anònim ha dit...

Molt bona l'expressió optimisme radical, molt bona Jordi

Toni Pérez

Anònim ha dit...

Sense aquest optimisme radical, altres no podríem superar un escenari tant maleït i maltret, és una benzina necesària per als responsables amb la terra! Gràcies pel teu optimisme radical,