Allò que ens queda de Sardenya

No parle dels territoris ni els estats d'Oliva, per suposat, sinó més bé d'aquelles reflexions inicials, que no van passar de ser això mateix. Agost va acabar, hem consumit mig setembre i el viatge que fam fer a Sardenya ha anat reproduint-se de moltes formes, llevat d'una continuació d'aquell relat.

Algun sopar per comentar el viatge -agradable, tranquil-, noves amistats, algun retrobament... i un àlbum de fotografies compartit entre els qui vam anar han sigut les formes en què s'ha reencarnat aquella experiència meravellosa. I esperem que dure.

Ací baix vos deixe una col·laboració breu que vaig fer per Saforguia. Ara el llig, l'article, a la revista i me'l veig dessaborit: reescriure'l sobre la caixa de la maqueta, haver d'escurçar-lo... És el que té haver d'enfrontar-se per primera vegada a un procés d'edició d'una publicació. Així és com ha quedat.

Sardenya, a la recerca d'una altra illa

Creuar la Mediterrània a la recerca de quelcom nou és tot un repte. Reexir-ne en l’intent dependrà de la comparació entre les expectatives que n’haguérem posat i allò que hem arribat a copsar. Sardenya és el destí elegit.

Per aire, l’aeroport de l’Alguer està connectat amb un bon nombre de ciutats europees i, per mar, els ports principals són Olbia, Porto Torres i Cagliari. Allò més complicat, però, serà decidir què visitem; Sardenya ens ofereix moltes cares, amb tantes escenaris possibles com interessos tinguem.

Podem deixar-nos dur per platges d'aigües cristal·lines; Galura i tota la costa Maragda són un exponent d’aquest model de turisme, que marca un contrapunt amb el sud de l’illa, on el litoral ha corregut una sort millor.

Sardenya, a més, ofereix als saforencs el valor afegit d'uns lligams històrics amb les nostres terres. Sense anar més lluny, els estats sards d’Oliva, uns territoris que van pertànyer als Carròs, els Centelles i, posteriorment, als Borja. Amb la mort de Magdalena de Centelles, el 1596, totes les possessions passen a mans del seu fill, Francesc de Borja i Centelles. La visita a Ossier ens resultarà imprescindible.

Més enllà dels Centelles i els Borja, que ofereixen un bon motiu per apropar-se a l’illa, altres fites com la Cultura dels nurag també se'ns presenten com un recurs interessant. Caracteritzada per les construccions de torres fortalesa, n'hi ha localitzats més de 8.000 jaciments al llarg de l’illa, dels quals el de Palmavera –segles XV-VIII a.C.–, a pocs quilòmetres de l’Alguer, resulta dels més accessibles.

El casc urbà de Sàsser i el romànic de la basílica de Saccargia, amb el seu pantocràtor a l’absis i la interessant combinació de blancs calcaris i negres basàltics, compensen l’esforç d’arribar-hi.

El visitant també pot recercar la tranquil·litat del passeig per les muralles de l’Alguer, l’ambient de la nit, el trajecte amb el trenino catalano... Potser és un dels majors tresors de l'illa. Amb l’obertura de les muralles i l’ampliació de la ciutat, l’Alguer ha anat perdent catalanoparlants, tot i que en conserva un bon nombre, un 40 %. Els algueresos reben els valencians com a germans i ens mostren, sempre que tenen ocasió, la major de les hospitalitats. Encara són conscients que compartim una cultura.

(Saforguia. Núm. 1207)