Haver pujat a la Cuta un diumenge de matí, haver escrit un article més a La Falzia, haver anat a la concentració per TV3 a Gandia, haver anat al darrer sopar d'amics, haver assistit al darrer concert de La Rotovense, haver tingut temps per fer el café més llarg, haver-me apropat al racó del Pi i haver-me menjat una d'eixes taronges saboroses...
De vegades treballem per moltes coses i és eixe treball el que ens impedeix aturar-nos un moment i assaborir els seus fruits, viure els moments que són el resultat de l'esforç previ.
De vegades oblidem que vivim per anar i tornar, per viatjar, per conèixer...; i que treballem per a poder fruir de totes eixes experiències.
Entre els desitjos per al futur, mesurar allò que realment importa. I deixar-li el temps i l'espai que li pertoca. Pujar al castell de Borró i escoltar com sona el vent, per exemple; senzillament.
1 comentari:
Fruir, patir, viure.
Publica un comentari a l'entrada