18 de gener 2012

Sempre, sempre venç el verd


L’abril de 2011, un incendi (provocat) va arrasar quasi 1.500 ha de territori a cavall entre la vall d’Albaida i la Safor. A Ròtova, bona part del medi natural va quedar devastat pel foc. Però el que no han pogut arrasar les flames és el treball, la perseverança i la confiança de tanta gent que estem convençuts que un altre model de gestió del territori, i de país en general, és, a banda de possible, vital. Res ni ningú ens podrà desviar d’aquest compromís envers nosaltres mateixos.
 
Volem compartir amb vosaltres −i ens agradaria molt que vosaltres la compartíreu també, en qualsevol dels formats− aquesta imatge, símbol i constatació que, més enllà de les cendres, sempre, sempre creix el verd. 

La imatge de Xavi i les paraules de Maria Josep són, segurament, la millor manera de d'expressar-ho. Nosaltres les compartim amb vosaltres des del convenciment que, conegueu o no el barranc d'Atanasi, el verd us creixerà a dintre; perquè el país és farcit de barrancs, vostres i nostres, i el cicle que explica el poema és comú. I, encara més, el desig és compartit. 

Per això, feu el que cregueu amb la tarja; ens faria molt feliços si també us és útil per felicitar i engrescar les persones estimades.