Falles i faena

Tenia ganes de veure com reflectien les falles la política nacional i comarcal. He de reconéixer que és una cosa que em sedueix. Aturar-me, a poc a poc, davant els ninots, llegir els versets, identificar els personatges, etc. També, aquelles que fan referència al món de les falles. Les falles de la comarca, per sort, parlen de la realitat i fan sàtira del que passa la resta de l’any. Més o menys aigualida, encara poden aparéixer escenes desfigurades de la realitat; de totes maneres, qui més qui menys ha rebut algun favor o té predilecció per certes personalitats intocables.

No m’agrada anar a falles sense anar a veure-les, com fa alguna gent. Però, aquest any, ni això. Què li farem? Ni falles ni pasqua... a la manera tradicional, és clar.

A tots ens venen bé aquestes festes, ni que siga per avançar faena i fer alguna escapada. Ara preparem el viatge que 17 joves, i no tan joves, de la Safor (i algun de la Ribera ;)) farem a Itàlia per conéixer com funcionen els ecomuseus allà. Ens aproparem als Dolomites, a l’ecomuseo della Judicaria. A finals d’abril seran ells els qui ens visitaran; els qui passejaran per la comarca, els qui comprovaran com, en molts casos, aquest medi ambient és una falla del que és realment el medi ambient. El que no veuran són els ninots que ens han regalat aquest paisatge, quasi aquesta conurbació; no perquè els hagen cremat, sinó perquè se’ns amaguen i contínuament ens venen que tenen cura d’un patrimoni cada cop més exigu.

Està bé això, a la fi: hem sacrificat les falles per aprofitar, i també descansar, a Pasqua. La veritat és que la inversió ha valgut la pena.