Viatjant amb i per l’ecomuseu (l’intercanvi amb els joves trentins)

Levante-EMV, la Safor (17-04-2008).

Treballant en el projecte d’ecomuseu Vernissa Viu, hem pogut establir una relació especial des de fa uns anys, no ho podem negar, amb algunes d’aquestes institucions italianes. Això ens ha portat, al llarg de tres anys consecutius, a participar-hi en diferents experiències, amb diferents formats, per començar a aprendre què era això dels ecomuseus.

El 2006, de viatge per un Piemont fred, coneguérem les iniciatives d’Scopriminiera (a la vall de Germanasca), l’ecomuseu della Argila, el d’un antic monestir de monjos de l’orde de la Trapa... L’any passat, la Toscana ens va rebre amb una climatologia més suau. Entre els turons de Casentino vam participar en el workshop que de tant en tant celebren els ecomuseus europeus; preocupacions, inquietuds, diferents metodologies, etc. d’arreu del continent, on també vam tindre un espai per exposar les nostres propostes. Finalment, entre finals de març i principis d’abril d’aquest any, 16 joves saforencs hem viatjat a la regió del Trentino (a Itàlia) per participar en la primera part d’un programa d’intercanvi amb joves de la regió, integrants i relacionats amb l’Ecomuseo della Giudicarie.

Isa, Roger, Núria, Juanma, Raül, Miquel, Helena, Pau, Anabel, Paco, Claudi, Albert, Joan, Christelle -i Rebeca, com a coordinadora de l’ecomuseu- han pogut comprovar in situ, amb la limitació de romandre tan poc de temps, com funciona un ecomuseu; han pogut entreveure els reptes de voler coordinar diferents realitats locals, de vegades cadascuna amb una voluntat política diferenciada. Vam anar copsant tant les idees com els problemes que se’ns obren en iniciar un somni tan complex. I, més enllà del contingut del viatge, hem aprés a conviure, a conèixer-nos, a respectar-nos; i, perquè no, a passar-ho d’allò més bé en grup.

Haver participat en els diferents intercanvis i congressos no ens fa importants; però sí, afortunats per haver tingut l’ocasió d’aprendre de tants contextos interessants, de tantes persones diferents. Allà –a Itàlia- i ací: de gent valenciana, d’entitats i organismes, de moltes persones saforenques que ens han ajudat o que han compartit amb nosaltres el seu temps per reflexionar sobre el territori i sobre els museus; en darrer terme, de tot l’entramat associatiu que treballa in extremis per salvar cada pam de terra del seu terme.

Una vegada ací, cal correspondre amb la mateixa moneda –o amb la que tinguem-, en el que serà la segona part de l’intercanvi. Dihuit o vint joves visitaran la comarca a partir de dimecres vinent. Venen per conéixer de prop la Safor i la nostra gent; per conviviure i continuar l’experiència iniciada, per continuar aprenent. I ara ens tocarà a nosaltres ser els guies pacients, atents a les preguntes dels nostres amics. Els nostres viatgers estan desitjant mostrar-los el seu propi territori. Al cap i a la fi, es tracta de donar i rebre; això és la convivència i l’intercanvi.
Per a bé o per mal, els ho hem de mostrar tot; tan sols lamente que quede tan palés com, des de molts punts de vista, no hem sabut pensar este país abans de destruir-lo. Què en queda per poder oferir als visitants? O, el que ens definitiva és més important, quin territori els estem llegant als futurs saforencs?