Sobre patrimoni, també

Hui Las Provincias duu, entre altres coses, un article sobre patrimoni de Carlos. Val a dir que estic d’acord ni que siga amb la primera frase (de fet pensava que Bairén era el motiu pel qual el publicava, ja que complementava l'article central de l'edició comarcal) però em sorprén com des de la segona hi ha un gir inexplicable i s'hi dirigeixen els atacs cap als de sempre sobre altres béns. Compartisc la seua preocupació per la conservació del patrimoni però unes anàlisis parcials com aquestes no ens ajuden a avançar i la perspectiva de futur que presenta, de més a més, sembla descoratjadora. Considere raonable i normal discrepar de certes forces polítiques però, amb una miqueta de perspectiva, crec que sempre carreguem el mort sobre el mateix. Vols dir que les coses han pres “tintes insospechados”? Crec que el cas de l’alqueria de Romaguera ha seguit el mateix camí que qualsevol altra reivindicació patrimonial, fins i tot amb tots els seus defectes, és a dir, es reivindica tard i de manera precària per part d’una societat que no ha sabut encara organitzar-se per ser més efectiva en les seues peticions.

Crec que resulta injusta l’afirmació que diu que els propietaris només buscaven una compensació major a canvi de l’alqueria de Romaguera; que tots els problemes estaven en els diners. Eixa és la perspectiva que ha venut tant PSOE com Plataforma però no, la família, que continua reivindicant la seua protecció, amb les signatures que molts ciutadans hem aportat per a fer-ne costat. Fins i tot després de l’acord de compra, continua en peu la demanda que es conserve. Una altra cosa és el que decidisquen PSOE i Plataforma, que són qui poden conservar-la.

Del PSOE, parles d’irresponsabilitat per omissió, per haver deixat les responsabilitats de la gestió sempre en mans dels socis; tot i que és una actitud evident (la de carregar els socis amb la gestió per dedicar-se a vendre política) em sembla que al llarg de tot l’escrit dones a entendre que el PSOE mai ha tingut els mecanismes ni les possibilitats per salvar els elements patrimonials esmentats. A mi l’actitud que dones del soci majoritari de govern m’esglaia més que si parlares d’un partit gran amb una estructura forta, perquè sembla que es tracte d’un partit sense capacitat d’actuar, com un bebé en mans de la mare, una imatge que no es correspon amb la realitat.

Nosaltres també hem viscut amb estupefacció la destrucció de la Pilarica, la clínica Pellicer, etc. Un catàleg de béns acabat fa molts anys ben bé podria haver evitat totes aquestes destruccions i discussions; però això porta uns quants anys de faena, tu ho saps bé; i aquest catàleg de béns, per cert, quan s’està acabant –ja pràcticament enllestit-, és frenat pel gir en la política de l’Ajuntament.

Ara sembla que donem per fet que, amb aquests gestors de la nova Gandia, tots els elements patrimonials seran destruïts; per això la culpa és de qui no va deixar la faena acabada. I és que hem assumit que els actuals responsables ja no estan per eixes tasques.