26 de gener 2009

Fem camí


He entés que no podia ser tot; que ja tocava posar un poc d'ordre. Per això, renovar projectes i assumir de bon grat una rutina -en el sentit més positiu del terme- m'està asserenant i em fa sentir més bé amb mi mateix.

Això, de retop, significa també un poc més de temps per a mi. I ho dic amb un somriure. És el que m'abelleix; i no sé com anirà la cosa, ni si això vol dir acabar amb l'Internet o, si, amb les lectures i els escrits represos, tot es multiplicarà.

Allò cert és que no puc pretendre tenir una actitud de total entrega del meu temps, cosa que he fet -de manera irresponsable- durant un temps.

El secret potser està en seguir una agenda, en acceptar reptes i compromisos -que no me'n falten- sense que esgoten el temps que ara necessite; per a mi mateix i les meues cabòries personals. De segur que en parlarem. Fem camí; tot i que no en deixe constància. Disculpeu la insolència i el to egoista.

2 comentaris:

DE TOT UN POQUET ha dit...

Així hem de fer... però no podem deixar esta eina de costat (pel que representa i pel que fa al nostre espai vital i cultural).
Àngel

Anònim ha dit...

Jordi, company treballador i sempre il·lusionat, crec que has pres un bon camí.

Toni, des de l'Aragó