Calen més que retrets

País Valencià, Segle XXI, Vint-i-una reflexions crítiques. Una reflexió sobre el valencianisme al segle XXI; aportacions de l'esquerra nacionalista valenciana a un possible projecte de futur; reptes a superar per les formacions nacionalistes al segle XXI. És el que anunciava la notícia. Vilaweb ho havia presentava així: “Vint-i-un intel·lectuals valencians reivindiquen la vigència del nacionalisme fusterià”.

Encara no l'he pogut comprar i la veritat és que espere poder-lo llegir aviat. Ara, mentrestant, escric aquestes línies perquè supose que la lectura es retardarà i se'm refreden les idees. Hi ha una bona nòmina d'escriptors i intel·lectuals al darrere; fa bona pinta, no ho negue, però amb el primer tast no se m'ha acabat de quedar un bon sabor de boca. I això que he de reconèixer que estava predisposat a l'actitud oposada: que m'agradara, armar-me d'arguments des de l'esquerra nacionalista, etc. Però encara hauré d'esperar alguns dies per omplir aquestes expectatives.

El diari electrònic havia penjat, a més, dues de les contribucions: la de Martí Domínguez i la de Pau Viciano. Les intervencions, com a assaigs o articles d'opinió, en fi, bé estan; fins i tot, el de Viciano, tot i que amb expressions i afirmacions poc precisses, algunes de les quals crec que ja han estat contestades punt per punt. Però com a aportacions per als reptes del valencianisme al segle XXI...

Les objeccions a les estratègies dutes fins el moment, perfectes, més que acceptables. Però tinc la sensació que ens quedem en el retret; i aquest pot ser un punt difícil de superar si no donem un pas més, amb les possibles alternatives o solucions. Potser és que és excessiu demanar un llibre d'instruccions; potser no es tracta de fer-lo.

Però, com deia, hem d'anar més enllà del retret. Perquè aquesta mena d'obres i assaigs ens calen. Les considere útils i crec que caldria repetir-les.

Ara espere amb deler llegir la resta del llibre. També us el recomane, per descomptat.