Carta al Col·lectiu Obertament

Carta llegida a l'acte de presentació de l'agenda-guia de 2010 del Col·lectiu Obertament, on apareix la nostra associació i el projecte d'ecomuseu.

Este matí hem fullejat l’agenda d’este any. Ens acabaven de telefonar per donar-nos una mala notícia i hem tornat a rellegir alguns pasatges, hem tornat a fullejar les imatges i el passeig de Josep Carles. “Alqueries en runes, abandonades…”, “ferides de mort o mortes per les ferides)”; també, perquè no, mortes per l’autoritat competent. I és que, tot i l’alegria de veure’ns en un projecte com aquest, no deixa de ser descoratjador veure com s’ensorra una part del nostre patrimoni, i que sovint qui l’ensorra és el mateix que l’hauria de protegir.

Mireu l’agenda; no és solament paper. El paper de la vostra guia ens parla d’un patrimoni que ha estat lligat estretament a l’home. I aquest any, de fet, del mateix patrimoni humà. L’objectiu del Col·lectiu no és fer una agenda simplement. Perquè allò realment important és que el missatge que conté transcendisca i faça el seu efecte. Quin sentit te sinó? Com pagar-vos aquesta generositat?

Ens hem trobat immersos a dintre del vostre projecte, igual que un dia vos endinsàreu en el nostre; igual que aquell dia que ens demostràreu com cal estimar i mostrar el nostre medi ambient, el nostre paisatge: sense pressa, amb cura, aturant-se a cada racó, a cada detall, preguntant el perquè de cada cosa.

Vosaltres sabeu igual que nosaltres que és tan important el camí com arribar-hi. La vostra guia no és meravellosa pel color, pel disseny i per les il·lustracions. Ho és, sobretot, per allò que us ha mogut a fer-la i per allò que aconseguiu amb el resultat final. Ho és per l’estima que professeu a tot el territori i a les persones que l’habitem. Ho és perquè marqueu una manera més humana de relacionar-nos amb la nostra comarca, ben allunyada del ritme accelerat i embogit amb què vivim la major part de la gent. Ens heu obert els ulls per molts motius. Ens heu ensenyat que és per les persones que hem de cuidar el patrimoni; i, igualment, esperem que conserveu un gran ecomuseu al vostre interior.

Volem acabar, a més, amb un missatge de gratitud i amb un altre esperonador. Gràcies, gràcies per dir “SÍ”: sí a les persones, sí al patrimoni, sí al medi ambient, sí a la comarca… Un “sí” és un pacte, com l’ecomuseu, per sumar voluntats, de manera pacient però sense pausa, per fer del nostre territori un espai més humà. Tots nosaltres hem d’aprendre a convertir tots els nostres posicionaments en un “sí”, perquè podem dir el mateix i, alhora, anar creant una realitat millor. Perquè podem ser partíceps d’una comarca i un país que es construeixen amb cada “sí” com el que representa la vostra agenda.