Tinc un parell de temes sobre els quals parlar, algun que altre ja enllestit, que deixe en la recàmera per diversos motius. Entre ells, perquè estem a punt de cloure l'any i volia fer-ho de manera un poc especial. I en segon lloc, perquè, tot i que això no siga massa important per al món, aquesta és l'entrada que fa 200.
Després d'un any molt intens, en molts aspectes, després d'haver pensat i repensat el futur, m'agradaria acabar 2010, però sobretot començar 2011, amb un missatge engrescador i d'esperança, molt semblant al de la tarja nadalenca.
El raïmet de pastor de la tarja ha fet fortuna i, quan l'he enviat per correu, he rebut moltes respostes en aquest sentit. He fet un tiratge curt i l'he repartit entre la gent més propera. Disculpeu si encara no us ha arribat. Una miqueta més i us l'envie per Pasqua.
A més, una de les alegries que m'ha proporcionat ha estat la reacció de Maria Josep Escrivà, qui ha decidit preparar un poema sobre l'insensat raïm per a esperonar, junt a la fotografia, la gent que treballa pel país, per al 2011.
Vos es el deixe ací, amb l'esperança que el seu missatge puga moure entre tots vosaltres alguna cosa: un pessic d'optimisme, un de somni, dos d'esperança i dos o tres de ganes de posar-ho en pràctica tot plegat. Que l'any 2011 ens siga fructífer. I que nosaltres puguem encarar-lo de la manera més digna possible. Bon any!
1 comentari:
Molt bona l'entrada i el poema! Tantdebo, aquest any la nostra vida siga com la del raimet de pastor: lliure però arrelada a la terra. Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada