Passejar per la política de proximitat

Entre les persones que treballem des de la política hi ha la consigna que cal apropar-la a la gent, o que cal fer que la gent se n'interesse. Estic absolutament d'acord. Amb tot de matisos, per suposat. A quina política s'ha d'apropar la gent? A la que ofereixen els grans partits? A la de les frases buides i els enfrontaments estèrils? A la dels exercicis d'oratòria?

Ho veiem per la televisió, amb els enfrontaments entre Zapatero i Rajoy; entre Rubalcaba i Saenz de Santamaria. I ho veiem en clau comarcal, sobretot si parlem de Gandia. No ho veiem, tot cal dir-ho, per Canal 9.

Tenen grans engranatges i estan d'acord en una mateixa cosa: escenificaran rols enfrontats per tal de repartir-se l'espai polític. Sense més. A la fi, PP i PSOE acaben coincidint en la majoria de propostes.

I em fa por que els joves que ens hi sumem també caiguem en els mateixos tics i errades. Perquè si alguna cosa hem de fer els joves del país és canviar la manera de fer política dels grans partits, les grans superfícies que ens venen una marca i un eslogan, sense un lloc per al matís.

La passada assemblea del Consell dels Joves de Gandia va ser una bona mostra d'això. Nuevas Generaciones contra Joves Socialistes; rèpliques, contrarèpliques i posicions difícils de justificar. Quines excuses poden cabre quan el govern valencià ha aprovat una Llei de Joventut sense consensuar amb la joventut valenciana, sense ni tan sols acordar-la amb el Consell de la Joventut valencià? Quins arguments poden aportar els Joves Socialistes per anar en contra de les promeses del mateix PSOE de construir un Casal Jove al Grau?

Des del BLOC JOVE de la Safor-Valldigna també demanem més casals joves a Gandia i una llei que contemple la posició unitària del Consell de la Joventut valencià. Una cosa i l'altra. I demanem, com ja hem fet en alguna altra ocasió, menys paraules i més valentia. A la fi, les joventuts de PP i PSOE mai solucionaran res per als joves perquè solament ens utilitzen com una arma per a atacar-se mútuament.

Més que aproximar els joves a la política, el que hauríem de procurar és, precisament, que eixa política anara dirigida als interessos de la joventut. Que els polítics s'adreçaren als i les joves i que foren capaços de respondre els dubtes, les preocupacions o les queixes. Com va fer, no fa massa, per exemple, Josep Miquel Moya, davant un bon grup de joves, a una cafeteria de Gandia.

Des del BLOC JOVE proposem una política amb crítica i autocrítica; i una política amb contingut. Proposem pegar-li la volta a la política; i fer-la de baix cap a dalt. Els i les joves no poden entendre que siguem capaços de criticar unes coses mentre passem unes altres per alt. I és que, vist el que fan les dues grans superfícies polítiques, què millor que acabar passejant per les propostes de proximitat?

Publicat a 7 i 1/2 Notícies.