Ara no toca escriure un poema
però l'aboque directament al blog.
Mentre, rumie quants grams de trellat en poden sortir,
qui et reconeixerà el treball;
i quan; i perquè tan tard;
si eres tu qui oferies els guardons.
D'altra banda, no t'hi amoines,
la lluita és el carrer,
és el camp i el taronger,
i el silenci de qui plega la pancarta
quan ja no hi ha premsa.
La lluita és la banda,
el clarinet, el poble,
la gent que no en té ni idea
a qui deixes parlar de bades.
La lluita és la claredat
d'un somriure quan no te'l demane.
I perquè hòsties demanem homenatges
quan volem dir vida?
1 comentari:
He llegit el poema i de sobte m'he sentit recitant-lo, Jor, t'ixen coses molt boniques últimament!! M'he quedat bocabadada, com l'altre dia al bar, quan vaig llegir els poemes que em vas enviar...haurem de fer una lectura musicada... (espere poder aquesta vegada :P)
Publica un comentari a l'entrada