Sis mesos després de demanar-la
per primera vegada, i després de fer-ho tres vegades per
escrit i amb una denúncia pública, hem rebut l'acta
de plenari de desembre de 2010 en què PP i PSOE de Ròtova
acordaren “condicionar l'acceptació” de l'arribada de la
planta a un acord previ” respecte d'un seguit de punts.
L'acta la vam portar al plenari per
comprovar en quin punt estaven les negociacions i per veure, també,
de tot allò, què en quedava.
Entre els acords previs, que les
empreses adjudicatàries incorporaren 5 persones residents al
municipi en situació d'atur; literalment, “antes de que
aparezca oficialmente el municipio de Ròtova como lugar de
ejecución de la transferencia de residuos urbanos”. Han
contractat estes 5 persones? Era una de les nostres preguntes al
plenari. I és que d'inici, ens esmussa que l'Ajuntament
fomente la contractació d'unes persones, sense que es faça
públic. No ens porta açò a haver de contractar a
dit? L'alcalde va negar tenir-ne constància de cap
contractació. Aquí queda la seua resposta pública,
per a que cadascú contraste el que sàpiga.
El redactat de l'acord no té
pèrdua. De fet, a nosaltres ens sembla bastant preocupant el
control i la consciència que s'entén que es tenia de la
informació pública (repetim, en el redactat apareix
“antes de que aparezca oficialmente el municipio de Ròtova”;
i, després, “una vez hecho público la instalación
de la planta de transferencia de Ròtova...”).
I la cosa continua. L'Ajuntament
apunta, tot seguit “unes actuacions de interés” per al
municipi, per incloure al conveni amb el consorci.
Una vegada signat el conveni, hauran
d'iniciar-se la construcció d'una redona d'accés al
municipi . On? Tot just davant de Sant Jeroni, envaint l'espai de
protecció del Bé d'Interés Cultural. També,
urbanitzar la ja existent, segons el projecte de què disposa
la Direcció General de Carreteres. Recorden aquella fuente
luminosa? Bé, sembla que no hi ha projecte definitiu, segons
l'alcaldia.
Ròtova ha de rebre 3 euros per
tonellada de residus. I al final la cosa ha quedat en 1, 25 euros.
Es disposarà d'una brigada de
manteniment de com a mínim 4 persones per al manteniment i
neteja de les vies. Tot s'està negociant, respon ja a estes
altures l'alcalde.
Del conveni de 24.000 euros (destinats
a activitats diverses) tampoc ens concreta res. S'està
negociant.
Entre les peticions, “realizar
actuaciones encaminadas” a que l'Ajuntament firme un conveni amb
Diputació per valor d'1.300.000 euros destinat a la
finalització del camp de futbol. Nosaltres entenem que un
alcalde, un regidor o un diputat pot sol·licitar ajudes i
demanar per les necessitats d'un municipi. Però quines
actuacions pot dur el consorci i de quina manera per a que
l'Ajuntament dispose d'un conveni de col·laboració amb
la Diputació amb un montant d'1.300.000. No ho sé; és
la resposta de l'alcalde.
Arribat el cas, una vegada oberta i en
funcionament la planta, els treballadors seran preferentment de
Ròtova. Això l'alcalde sembla que sí que ho sap;
tot i no estar signat el conveni.
Un fet que no ocorre amb el cost de
valorització i transport del fem (a l'acord de plenari es
demanava que fora “zero”).
Finalment, el document recollia la
presència del regidor aleshores a l'oposició en les
negociacions. No implica això haver d'incloure un representant
de l'oposició? Doncs sembla que no. Sense cap mena de rubor,
l'alcalde ens diu que tindrem la documentació quan la porte a
plenari, no abans. El motiu, la nostra oposició a la planta de
transferència. L'alcalde condiciona l'accés a la
informació de les negociacions al nostre posicionament: tota
una mostra de la seua particular concepció de la participació.
Un fet, d'altra banda, que no canviarà la nostra posició
ferma.
I ara volen, de la nit al dia, estar al
corrent de les negociacions?, ens va preguntar l'alcalde. De la nit
al dia, no, diríem nosaltres: sis mesos després, que és
el temps que han tardat en lliurar-nos una simple acta de plenari, on
es recollia aquest dret que va atorgar a l'oposició.
I així estan les coses de
moment: el conveni sense signar; l'acord de ple, paper mullat, un
“mer acord de voluntats”. I, ja mig construïda la planta de
transferència, encara no sabem tot açò en què
quedarà, perquè la transparència i la informació
brillen per la seua absència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada