10 de febrer 2009

Del BLOC d'ací, del BLOC d'allà. Fer poble per a fer país

De cop i volta, sense haver-ho imaginat, m'han clavat en una bona! I ho dic amb un cert humor perquè el tema em fa molta il·lusió, a pesar que fins ara no m'havia vist amb cor o capacitat per a dur-ho terme. Des de dissabte passat, he entrat a la coordinadora del BLOC JOVE de la Safor-Valldigna. Bé, hem entrat a formar-la un grapat de gent impressionant per molts motius: perquè en tots ells veig molta capacitat de treball, ganes, formació, altruïsme, etc., qualitats que són necessàries per treballar pel "poble, la comarca i el país" -com deia el lema del congrés.
I l'altre tema que em rondava pel cap? El congrés del BLOC. Sí, he de confessar que no em feia massa gràcia parlar-ne perquè pense que, en aquests moments, amb la faena que queda per vertebrar el país i el partit, no podem estar-nos amb debats que ens entretinguen. D'altra banda, durant una temporada he llegit per Internet que hi havia una certa "unanimitat" de la blogosfera amb els canvis que han alçat més polseguera -els relatius als símbols que havien de ser assumits pel BLOC-. Internet sovint ens fa perdre la perspectiva real, tan clavats com hi estem de vegades. No conec encara el resultat de les assemblees però em sembla que aquella unanimitat a la xàrcia no té massa a veure amb la militància que ha acudit a les reunions a debatir les esmenes i, molt menys, amb els votants actuals del partit. Ho vaig comprovar a l'assemblea de la Safor, d'on me'n vaig eixir ben tranquil. Si alguna cosa positiva ha tingut tot el procés és que ha despertat molta gent, n'ha reenganxat a d'altra i, tots plegats, hem discutit com volem que siga el nostre projecte.
El més positiu, parlar de la necessitat de modernització del partit i la seua organització. El nostre ha de ser un projecte plural, obert i proper, per donar cabuda a qui s'hi vulga sumar, sense deixar de banda ni oblidar la base social actual del BLOC. Podem canviar de colors, d'estatuts, de discurs, de maneres... una vegada i una altra però, sense la faena a peu de carrer, res quallarà. El que cal és que interioritzem "maneres de fer" diferenciadores i positives, com la tasca feixuga però renovadora del missatge "des de baix cap a dalt", que vol dir estar en contacte amb la gent, escoltar-la i demanar-los -explicitant-los-ho, si cal- que tots som necessaris i tots hem de posar el nostre granet d'arena. Ara més que mai hem de tractar de millorar en la manera de treballar; en optimitzar els recursos i la força que tenim a nivell municipal. Ara més que mai hem de practicar l'arromanguisme -que predica Rosella- per estar a l'avantguarda de totes les propostes polítiques.
Així és com hem començat a crear un motor al BLOC JOVE de la Safor-Valldigna, que tot just acaba de posar-se a funcionar. Sumeu-vos-hi! 
He de donar l'enhorabona a Alícia -secretària comarcal-. Ali, sacsem i despertem l'espai adormit del valencianisme d'esquerres a la Safor. Al capdavall és ella qui m'ha acabat clavant en aquest embolic, com qui no vol la cosa, amb una pregunta innocent. Ara, ho sé, tinc un pel més de responsabilitat en la meua vida però, també, més ganes per fer país des del poble. I ací, al meu, a l'altra banda d'aquests vidres que donen al carrer, hi ha moltes coses per canviar. Gràcies per les forces que m'oferiu per a intentar-ho.

2 comentaris:

rosella ha dit...

quina enveja més sana em feu, la gentola de la Safor.

Una abraçada i a seguir sempre endavant!
Rosella

Helena ha dit...

Cavallers, va de bo!

(tantes coses a dir-te... que caldria un blog sencer i tot!)