El vent bufa cap al verd?

Hui parlem dels altres; i no m'apanya massa el tema, però ho preferisc així per deixar temps i espai a les idees i projectes que m'empenyen i esperen ordre.

Veig que les NNGG de Gandia s'han despenjat amb una defensa de la marjal. I estaria bé això, vull dir que els donaria la benvinguda, si no fóra perquè tots sabem que, si deixàrem les mans lliures a Torró, se la fotria tota, i ben agust, com també ho duia en el programa l'anterior cap de llista popular, el senyor Mut, que continua amb el projecte entre mans -i a les mans té, ni més ni menys, la regidoria "adequada" per a fer-ho.

Els donaria la benvinguda, en este com en tants altres camps, si no fóra perquè no m'ho crec; a l'igual com amb molts dels drets socials que la dreta ha intentat frenar al llarg de la història, com amb moltes de les fites ja consensuades, com els drets de la dona -tot i que no assolides, val a dir-; com amb molts drets de col·lectius de gais i lesbianes, que també ells han acceptat d'aquella manera... Com tantes defenses buides com han abanderat, sense anar més lluny a la ciutat de Gandia: l'alqueria de Romaguera, el cordó dunar... Hem de fer-ne una llista?

El seu verd sona com el de la rajola verda d'Estaben González Pons, com el verd d'un partit que ha capitalitzat la major destrossa del territori de la història dels valencians (ells, que sempre són el que més, no anaven a deixar de ser-ho en aquest camp tampoc); amb una llei feta a mida pel PSOE, que tot cal dir-ho. El seu verd sóna més a efecte per a aconseguir el seu "Objectiu 2011" que a una línia política pròpia. Ells tenen la meta i un únic missatge, el contingut els és igual; i, si el missatge els serveix per desgastar el govern, ja els va bé. Si no, ja el coneixerem si arriben algun dia al govern. Això, o s'han equivocat de partit...

Benvinguts, però, al cap i a la fi. Estic orgullós que ara ells defensen la marjal. No necessite el seu aval, però estic content per comprovar com des de l'esquerra nacionalista i verda, des del món cívic i des de les associacions pel territori estem aconseguint una unanimitat difícilment imaginable en altres temps. Si bufa el vent cap als colors dels drets laborals i socials, també giraran el penell? Que hi haja bon vent, doncs!