Inventari plaent

La incertesa dels dies previs i el sopar d'última hora que ho arregla tot. Els dubtes i la mirada que no els admet. I, entre tant de tràfec, pense què haguera pogut ser del cap de setmana... Un cap de setmana més, i totes eixes coses dels passats futuribles.

L'arribada, les primeres benvingudes, noms, més noms; un oblit, les cares conegudes. Com era el teu nom? I les taules rodones amb la perspectiva curta de temes tan transcendents. I què en faríem si sabérem com resoldre els problemes plantejats? I què en farem si ni tan sols en sabem?

Demanem de nou pel seu nom, i pel teu. Redéu, no se'ns quedaran.

I els premis, l'Arianna i l'arpa, la ciutat de Gandia, els clàssics i els Borja -després de tanta indigestió al llarg de l'any-; i totes eixes coses.

Les teories més excelses sobre la parla del Jaume I, i sobre com explicar-les de manera pedagògica a classe. I ara em digueu que si el Tony Curtys, que si els huit gols del Barça... Res!

Les converses en curt, que ho salven tot; les converses, els matisos; aprendre'n.

El Formosa.

I també, sí, també, la 202, la 210... Les obres gràfiques col·lectives. I la 025, allà a fer punyetes...

I la gent, que et fa un lloc, que s'obri. I la sensació que s'acaba.

I el desig que no acabe, els combois d'última hora, Poseu-me les ulleres, les confusions i els canvis d'horari, el teatre. Sí, el teatre, de nou. Estellés, la seua vida, les paraules, la dansa i la música.

I una pizza com a recurs darrer, com a excusa última per no tornar a la realitat. Com a mostra d'una ciutat que se n'havia anat al llit abans que nosaltres, ben d'hora.

I mil gràcies. I eixes coses.