Fa deu dies que vam entrar a l'Ajuntament com a regidors del grup Compromís per Ròtova. Hui hem registrat el grup polític local, per registre d'entrada, en el qual em tocarà ser portaveu.
La veritat és que l'entrada a l'Ajuntament ha sigut intensa; i encara no hem començat.
L'inici ha vingut marcat per la decisió del govern municipal de portar al poble la planta de transferència de residus, sense fer cap mena de consulta ni haver dit res a ningú. Sense més ni més, a pesar que el mateix alcalde havia dit abans de les eleccions que no hi havia res definitiu, ens ho hem trobat tot ja signat. L'Ajuntament ha situat Ròtova com un dels municipis més endeutats de la província i ara tocarà anar tapant forats, és cert. Però nosaltres creiem que aquestes decisions no s'han de prendre a la desesperada; som conscients de la dificultat de dinamitzar l'economia però també hem de pensar que un polígon mig buit és també una oportunitat per pensar quina mena d'indústries volem intentar atreure. I, entre altres coses, una planta de transferència de residus no creiem que siga el millor reclam per atraure'n altres. Preguntem-li-ho a la resta d'empresaris; nosaltres ja ho hem fet.
El govern municipal tampoc ho ha consultat a la gent. Com ja havíem dit en un altre escrit, el temps està deixant a cadascú al seu lloc. Per a nosaltres, la transparència i la participació ha de ser un dels avanços en esta legislatura. I, en eixe sentit, creiem que el nostre posicionament és la defensa de totes i tots els veïns; totes i tots tenen drets a tenir informació sobre una instal·lació tan important al polígon. És una qüestió de mínims.
Clar, hi ha coses, com les descrites, amb què ja comptaven: al cap i a la fi, es tracta de diferents concepcions de la política o maneres de fer, potser a les antípodes, unes respecte d'altres. Amb el que no comptava era amb les desqualificacions i algun que altre insult -que no reproduïm ací-, publicat per Internet, de gent amb qui et creues quasi cada dia. Preferisc, en tot cas, rebre'ls en persona; no sé si és més elegant però sí més sincer.
Clar, hi ha coses, com les descrites, amb què ja comptaven: al cap i a la fi, es tracta de diferents concepcions de la política o maneres de fer, potser a les antípodes, unes respecte d'altres. Amb el que no comptava era amb les desqualificacions i algun que altre insult -que no reproduïm ací-, publicat per Internet, de gent amb qui et creues quasi cada dia. Preferisc, en tot cas, rebre'ls en persona; no sé si és més elegant però sí més sincer.
Hi ha hagut moments bons, també. La resposta de la gent a les reunions, els veïns que et paren pel carrer per explicar-te algun problema o et demanen per informació de l'Ajuntament, el plenari d'investidura, on vam explicar de manera breu la filosofia que intentarem seguir (aquell va ser un discurs senzill, que va ser recollit paraula a paraula per l'alcalde, de la qual cosa ens alegrem); el primer acte com a regidors (el lliurament al xiquets del Club Esportiu Ròtova dels diplomes de campions, el mateix dia que vingueren de rebre els trofeus); i com no, sentir-te recolzat per dues dones molt valentes, com Nahiana i Suni; i per tot un col·lectiu de gent compromesa, d'amics i amigues i de gent que ens segueix per internet.
Tenim moltes ganes de treballar i moltes idees. La nostra tasca a l'oposició serà estricta, contundent i propositiva. Ja anirem explicant a poc a poc les propostes. Demà segurament anunciarem que ja hem registrat a les Corts Valencianes una Proposició No de Llei per aconseguir una casa de la música per al poble. És tan sols un exemple, un de tants. Perquè tot està per fer i tot és possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada