13 de setembre 2011

El PP, el PSOE i la ILP

"El congrés espanyol debat i vota la presa en consideració de la ILP 'Televisió sense fronteres'"
Ara llig la notícia a Vilaweb i m'alegra poder comprovar com comença la tramitació de la ILP Televisió sense Fronteres. I tot això que direu, que pensem i que diran els mitjans, cadascú des del seu punt de vista... I no és que m'agrade veure més dificultats del compte, però la preocupació em ve per l'apunt de les dos últimes línies. Mira per on! No havíem caigut... O sí? "...la proposta que, en tot cas, haurà de tramitar el congrés resultant de les eleccions espanyoles del 20 de novembre", diu el final de la notícia.
I és que, a la fi, la tramitació hauria d'anar a càrrec d'una pronosticada majoria del PP al congrés -que no desitgem però que totes les enquestes auguren-, un fet que no ens ha de resultar gratuït. Així les coses, potser ens hauríem de preguntar, si preguntar no és ofendre, perquè el PSOE ha segrestat durant mesos la ILP Televisió sense Fronteres a la Mesa de les Corts, després d'intentar vetar-la. I si algú s'ofén, en fi, que es rasque.
Ens hauríem de preguntar si esta no és l'enèsima vegada que el PSOE juga amb nosaltres, si açò no és un cartutx -dels últims- que poden emprar els socialistes de cara a les eleccions. Un cartutx que, amb l'esperat vot en contra del PP quan tinga la majoria, els eixirà fins i tot de bades, perquè no s'aprovarà una llei, que ells no volien tirar endavant -tot i que, això, tampoc ho podien dir- i, de més a més, adoptaran el paper de partit de l'oposició agreujat per una injustícia del populars.
PP i PSOE han jugat cadascú el seu paper, cadascú amb la seua estratègia. La dreta ja sabem el que farà. Però a la vista està el que ha fet també el PSOE. Solament falta veure com ho escenifica. I, finalment, com reaccionem nosaltres davant un teatre tan solemne.
Fet i fet, i ho dic amb una certa tristesa, jo veig el peix bastant venut. I no m'importaria rectificar-ho en un futur, si no fóra així. Disculpeu-me la impertinència.

2 comentaris:

Jesus Eduard Alonso i López ha dit...

Què tortuosa és la política! i necessària (?). Des de la poesia a la política...
Amb tot, sobre el 'post', em sembla que fer un esforç titànic perquè es veja la tv3 al País Valencià és desproporcionat. Els esforços els hauríem de concentrar en demanar i aconseguir una televisió pública digna per als valencians. I/o altres televisions alternatives i pròpies. Amb la d'avenços tècnics que hi ha avui, que no es puga veure la tv3 és del tot ridícul. És barrar el camp.

Jordi Puig ha dit...

Sí, com et vaig dir, costa fer malabarismes; però, no fer-los seria una mena de traïció al que és la nostra vida, la de tots, rica en matisos, tot i que sovint ens conformem a viure sota les etiquetes de 'el polític', el 'professor', 'l'escriptor'...
Sobre el post, primer que res, crec que és admirable que els valencians, que sempre ens hem lamentat que políticament som un dels pobles políticament pitjors representats, hàgem tret avant una proposta que té la mira posada en tot l'estat i que serveix per a totes les seues llengües. I sí, és cert, hem de fer tot el que puguem per recuperar una televisió valenciana de qualitat. Uff, està complicat, no em diràs que no. Però no podem abandonar-la i prou.
Eii, una altra cosa admirable, jjjeje, quin ritme portes tu! Des de fa un temps no et podem seguir els passos. Et llig al blog i et veig més il·lusionat. El despertar d'una part de la joventut també acompanya; hi ha un país possible, hi ha futur més enllà del negre que véiem fa uns anys.
Una abraçada