12 de setembre 2007

Parlant de paisatges

Us deixe un article que hem publicat, des de la Plataforma pels pobles de la Safor, a Las Provincias hui mateix, en què parlem d'alguns -solament alguns- paradisos perduts a la nostra comarca.

Paradisos perduts.
Aquestes vacances hem aprofitat per passejar tranquil·lament pel terme. Mirar el paisatge i xafar la terra ens fa reflexionar sobre el que som, el que fem i, al capdavall, el que tenim. I de la contemplació, sorgeixen les preguntes.
Què és el que ens passa als valencians, que anem augmentant dia a dia el nostre llistat de paradisos perduts? Sembla que ens falta mesura, arribem a l’excés, i encara més, a l’esgotament final.

1 comentari:

Toni ha dit...

De vegades sembla que hi ha gent que pensa com tú, que li preocupen les mateixes coses, i que sent semblant.

Fins no fa massa teniem uns racons fantàstics, on la pressa podia ser una cosa oblidada i ara sembla que "la vida moderna" va conquerint, pam a pam, tots els indrets.

No sé on anem però si tot el que estem perdent, un territori que ja mai més tornarà a ser nostre, obert a tots, un territori urbanitzat, ple de soroll i brutícia.

Una llàstima que no sabem parar