Entre la literatura i el llit

Tota una setmana al llit dóna per a molt. Primer que res perquè la faena s’acumule mentre el nostre cos ens impedeix alçar-nos i engegar l’ordinador. Però també dóna per a molt més: per a deixar passar el temps amb la lectura. Perdre’m llegint, quin gust. I quant de temps sense fer altra cosa que això.

Però per a lectors, escriptors. Darrerament els nostres escriptors ens estan donant moltes bones notícies. I la veritat és que els saforencs estem d’enhorabona: els nostres escrpitors estan fent una bona collita de premis. Això no ens hauria d’importar massa; vull dir que hauríem d’estar més pendent de les obres que no dels guardons que reben. Però som humans –jo també, eh!- i em fa goig (supose que a ells també) de veure compensat tant de sacrifici.

Si en un altre temps Gandia va personificar la poesia, amb personatges com March, jo crec que hui dia, amb tots els respectes per la remirada i presumida capital, té una bona substituta; o, en el seu defecte, una acompanyant. Oliva és poesia. No és just atribuir el mèrit a les ciutats i santificar pàtries buides; tot el mèrits, de les escriptores i escriptors, però compartir l’espai (poble, ciutat, comarca) ha de ser percebut com un factor positiu, un potencial que sembla que ningú acaba de veure.

No parlem solament del Poefesta organitzat per Àngels Gregori, un punt d’encontre al més alt nivell de la literatura catalana i de la resta de veïnes. Per cert que Àngels acaba de rebre el premi Ciutat de Gandia per l’obra Llibre de les brandàlies.

Josep Lluís Roig, per la seua banda, presenta ara la seua primera novel·la a Barcelona i Mallorca. Segons ens conta Vilalweb, “el conegut poeta d'Oliva va guanyar el Premi de Narrativa Vila de Lloseta”. Unes setmanes enrere, quan encara no m’havia endinsat en la suau caverna dels llençols, ens enteràrem que havia sigut mereixedor del premi de poesia dels Ciutat d’Alzira, per l’obra Càries. I no parlem ja d’Enric Sòria, de Brines -que també ha estat guardonat amb el IV Premio Internacional de Poesía Ciudad de Granada Federico García Lorca...

I molts més de la resta de la comarca: cal que traiem algun títol del prolífic Sico Fons? Veí de Sico, la simatera Isabel Canet i Ferrer presentà el seu primer llibre Or i Vellut. Retrat de dones de Gandia (entre les quals se'ns apareix Adelina Bataller, muller d'un altre gran poeta "del secà proper", el montitxelvà Joan Climent. Ignasi Mora ha aconseguit, amb la novel·la Ulises II, el premi Mallorca. Maria Josep Escrivà no para tampoc: no fa massa va guanyar el premi de poesia dels Jocs Florals de Barcelona 2007, amb Flors a casa. Si fórem exhaustius, no acabaríem mai. Per cert, m’han promés un llibre de poemes que eixirà d’ací poc, l’autora del qual és la nostra companya Christelle. Ja en parlarem.
Oliva, poesia. La veritat és que cada vegada m’és més atractiva la ciutat –bé, en això alguna cosa té a veure l’Helena, què li farem!. Alguns pensaran que són mostres de debilitat, però no-sí, vull dir, sí-no. Què voleu?

Uf, ara que m’alce del llit, els llibres se’m tornen a acumular; de la faena, millor no parlem. Però el millor de tot és que m’alce amb més ganes que mai.

Perquè no acabem amb un poema? Fa temps, eh, que no en deixem per escrit. Aquest és d’Isabel Garcia Canet, del llibre Claustre (Poesia 3 i 4). Em sap greu no fer-ne cinc cèntims però sé segur que la subjectivitat em trairia; ara senzillament us recomane unes línies d’una gran poeta de qui sentireu parlar durant molts anys.

L’ofici de viure

Viure és cercar el plaer de l’ofici
treballar les hores com l’artesà la forma,
l’ermità el silenci,
el vianant el trajecte,
l’amant la fosca.

Predir el vol llunyà de la tempesta com l’au,
emigrar amb l’agilitat de l’ull
que apadrina el paisatge
deposant-lo al calaix amb el desordre just
per véncer la misèria.

Enfilem-nos a l’heura de ferro
i dibuixem el color del vi,
fermentats ens sabrem al moll de la paraula
tastarem el blanc, el negre, el rosat,
parlarem de l’ofici; si en calen més hores.

Foto: si no vaig errat, dunes a la platja de Terranova, a Oliva.