Agafe el llibre, situe el ganivet just on una guillotina haguera fet un tall -si fóra un altre cas, és clar- i el deixe córrer per anar obrint les pàgines. Aquest procediment, de moviments ràpids, he de confessar que m'agrada. Esquince el llibre, deixe que les fulles volen i que descansen, pausades, a les dues bandes.
El poema hi apareix, per fi, lliure i respira, abans de ser de nou esquinçat, aquesta vegada per la mirada.
Algú podria objectar que és defectuós. Però m'és igual; a mi i estic segur que a un munt de persones que s'apropen a la llibreria i es fan amb un exemplar de poesia de 3 i 4.
Ara deixe el ganivet a una banda, just abans de llegir. Els llibres se m'acumulen però això, ara, és un bon símptoma: tinc lectures, propostes que requereixen lectures, altres projectes menys literaris... He agafat ritme i, tot i que setembre és quasi inhàbil, la gana comença a menjar-me. I, abans que ho faça, caldrà que ens mengem el món nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada