Al·legar

Vinc de Castellonet de presentar unes quantes al·legacions al PGOU que uns amics ens han preparat per al Col·lectiu. Entre faeneta i faeneta, sempre hi ha un lloquet per a aquests afers, quan aquests no ens acaben per ocupar tot el dia, un fet gens estrany.

Aquesta és una tasca silenciosa i silenciada, de vegades per nosaltres mateixos, que no volem aparéixer com la gent que al·lega i al·lega. Però el ben cert és que aquest procediment és una part més de la participació ciutadana a què tot el món hauria de tenir accés. I, en aquest cas, en concret, la participació és més important que en altres ocasions, perquè el PGOU marcarà el disseny dels nostres pobles els propers anys: no solament parlem dels carrers nous que d’ací a uns anys veurem nàixer sinó a l’actitud que prenem respecte de la resta del terme municipal: les zones forestals, el sòl agrícola, eixos riuraus abansdonats, les cases velles que diuen que tenen algun valor, eixes paret dalt de la muntanya que diuen que són d'una ermita, etc.

Quan rebérem l’anunci del curt període d’al·legacions, informàrem tota la gent a què hem tingut abast, perquè en siguen conscients. Però no és tan senzill com tot això, ja que la gent no n’està acostumada i, de més a més, està avesada a assumir les decisions de les Administracions com una cosa immutable. Solament, de tant en tant, una vegada les actuacions estan en marxa, la gent es lamenta, critica i anhela una possible solució; ho acabem de veure amb el traçat del gasoducte per la comarca.

Per això, per facilitar la faena, quan tenim les al·legacions enllestides, moltes vegades les passem a la gent per veure si vol presentar-les junt a nosaltres. I el resultat sol ser bastant satisfactori. Aquí queda Almiserà.

Després de tot aquest procés, no obstant, les al·legacions presentades al PGOU són una cosa molesta per als nostres ajuntaments, que les veuen com una impertinència i les deneguen amb prepotència i sense cap mena de raonament. Per a ells, els vots ja els han donat suficient legitimitat per a dur endavant els seus plans.

Hi ha alguna cosa més preada en una democràcia que la participació? No hauríem de fer alguna cosa per fer més còmoda la participació entre els nostres veïns, en compte d’imposar períodes ridículs i limitar-se als anuncis al DOCV, un document que cap ciutadà deu consultar diàriament? Evidentment, açò falla per la base, per la part de baix. Jo, sincerament, si fóra alcalde, em sentiria molest si cap veí del meu poble no diu la seua en un projecte que hauria d’estar dissenyat per a tots. Em sentiria ignorat i sol.