Fa un temps que s’ha renovat la junta directiva del Col·lectiu Vall de Vernissa. Des de fa quatre anys no hem parat i, a sobre, tinc la sensació que mes a mes ho hem fet de manera més seriosa i compromesa; m’atreviria a dir que hem entrat en una mena d’espiral que ens implica, a cada cop més, en els projectes que duem a terme. Un bon exemple del que dic és l’ecomuseu, quelcom més seriós del que alguns voldrien i que, amb una mica de sort –i molta faena- acabarà essent una realitat.
Miquel ha dut el Col·lectiu d’una manera exemplar. Ell es retreu que no li pot dedicar el temps que caldria –quant de temps més?- però el ben cert que amb la seua presència ha aportat la serietat que li calia al projecte. I moltes més coses. S’incorpora Rebeca, que ja formava part de l’equip de coordinació de l’ecomuseu (junt amb Xavi, una altra gran persona), José Maria i Paco (qui ha entrat amb bon peu; sobretot en la planificació de la faena i amb la sort de tenir pressupost per al que demana :P). Paco –l’altre Paco- també renova; bé, vull dir, que assumeix la que era la seua tasca “natural”, i que ja ha estat fent de manera extraoficial aquests anys. Finalment, Pedro renova la coordinació de La Falzia, tot i compatibilitzant-ho amb la Societat Valenciana de Genealogia i Heràldica (està casat, eh, no me’l busqueu).
Jo he fet el que pogut, he estat des de l’inici en algun càrrec de responsabilitat i ho he fet de grat. Però, ara que tocava renovar càrrecs, també calia fer-ho amb gent amb ganes i temps per treballar; i no és que em faltara il·lusió però hi ha molts altres assumptes endarrerits, alguns dels quals no es poden ajornar. I, sobretot, hi ha gent amb ganes de fer faena a qui cal deixar treballar.
Sempre em tindreu ací, fent faena junt a vosaltres, però ara me l’haureu de manar! Hi ha, d’altra banda, “altres històries” que requereixen la meua atenció. Ara que duc unes estones ordenant “la meua vida”, açò és, el meu escriptori, descobrisc, albire, els mesos que tant havia esperat, el temps per iniciar tasques ajornades, el moment d’iniciar aquelles altres històries, amb o sense cometes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada