15 de febrer 2009

Els joves i la participació

El passat cap de setmana es va celebrar a Prat de Llobregat el II Congrés de Joventut i Municipalisme. A banda que era una molt bona ocasió de conèixer Barcelona, passejar-hi i disfrutar d'allò més amb amics i persones estimades, el congrés era sense cap mena de dubtes un bon moment per parlar sobre les polítiques de joventut, sobre la participació dels joves en la societat i sobre els mecanismes que cal articular perquè aquesta siga real. Només volia deixar constància d'unes poques qüestions; només, unes poques ratlles que mostren certes línies de debat i molts dubtes; perquè d'allà no vam eixir amb la clau de volta per a tenir un associacionisme juvenil fort però vam posar en comú els reptes i problemes que consideràvem més importants i, per tant, el nostre granet d'arena a la qüestió.
És cert que els percentatges d'associacionisme en la joventut són mínims, en relació al conjunt de la població d'aquesta franja cada vegada més difusa. És, de fet, un reflex de la societat, de tota; per això no podem ser especialment pessimistes entre nosaltres però, per contra, tampoc aquesta dada ens ha de servir com a justificació. Aquest és potser el repte primer i principal.
L'Helena comentava la dificultat de crear una tendència de participació entre els joves, sobretot en contextos en què, per exemple, la creació dels consells de la joventut es mou per metes de curta volada, com a lluïment del polític de torn. Els Consells de la Joventut han de ser quelcom més que meres excuses per a rebre ajudes; han de funcionar des del rigor -açò és, amb tècnics ben preparats: coneixeu d'un lloc proper on no ocorre?- alhora que ser flexibles, perquè la joventut també ho és i no podem perdre'ns en un excés de burocratització: incloem associacións no exclussivament juvenils, esportives, etc.? Incloem grups de joves que legalment no n'estiguen registrats? Són qüestions interessants que cal abordar.
Els ajuntaments han de estar predisposats a crear els mecanismes de participació; millor dit, els han de crear i els han de posar a disposició dels joves; han de ser actius en aquest vessant. No obstant, hem de ser conscients dels perills que hi podem trobar; l'excés d'intervencionisme sovint es deu a un interés partidista -que no institucional- per a traure un futur rèdit electoral: crec que tots coneixem casos de manipulació d'associacions juvenils i consells, sabotatges -què me'n dieu els de Ròtova?-, etc. Com antídot a tot açò, la formació i la informació són l'arma més poderosa. Perquè els joves no som ni babaus ni destarifats, com ens volen presentar: som capaços de dissenyar les nostres activitiats, les nostres polítiques i tenim interessos que van més enllà del nostre melic.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Pense que personalment, una barrera que m'ha impedit moltes coses de jove ha estat el desconeixement més absolut de la burrocràcia.

És un fre que el subconcient d'un jove pot arribar a declarar inapelable...

Roger

PEL PAISATGE
http://blocs.mesvilaweb.cat/rogersafor

Vicent Sánchez ha dit...

Cada minut que una persona jove associada perd en burocràcia i no en oferir alternatives a la societat, és un minut d'inoperància de la seua associació o Consell de Joventut.

Cal creure's la participació i els seus mecanismes, i coincidisc en tu en què és fonamental dotar de recursos, de personal tècnic, i fins i tot, de formació per a la participació a Consells de Joventut i associacions.

M'haguera agradat compartir amb vosaltres el cap de setmana al Baix Llobregat però com saps no va ser possible. A la pròxima!

Una entrada interessant d'un blog molt interessant!

Rosella ha dit...

100% d'acord.
Ais, al meu poble és molt penós el tema... a vore si amb el nou tècnic de joventut canvien les coses però amb un contracte precari fins a juny no sé si serà possible.

Estarem a l'aguait encara que cada vegada sóc menys jove, legalment parlant em queden només uns mesos...

vinga, ens veiem el cap de setmana,no?

una abraçada
Rosella