Fa uns anys m'haguera mort de la vergonya de veure'm ací dalt. M'hagueren vingut les pors prèvies, com les que vaig viure instants abans del manteniment.
En aquells dies, solament vaig esmentar el que em vaig deixar. Ara potser tocava acarar-me amb l'acte en si. Ara, solament tinc agraïment per haver-me deixat viure l'experiència, per la confiança dipositada en mi, que vaig intentar correspondre el millor que vaig poder; tot, més enllà del que puga pensar d'aquest format d'inici de les festes.
Gràcies, a totes les qui vau confiar que podria fer-ho. Espere que guardeu eixes festes ben a dintre, jo ho faig. I als festers, per suposat, també, per la part que els toca; jo també ho he sigut :).
Dones, joves i lliures! ;)
1 comentari:
Uei, Jordi!
Acabe de descobrir el teu blog... Me n'he fet seguidor!
Espere que tot t'anirà bé.
Una abraçada,
Xavier
Publica un comentari a l'entrada