LLUÍS FORNÉS*. En l´associació Riuraus Vius estem contents perquè el Consell Valencià de Cultura s´ha preocupat, i pronunciat, per l´arquitectura industrial valenciana més representativa [Levante-EMV, 2-10-07]. I ho celebrem. Ja era hora!
Els poemes que Teodor Llorente va dedicar a la barraca són considerats -no sé si acusats-de poesia pairalista, que és aquella que canta coses del camp o pertanyents a la casa pairal, del paire, paraula occitana. Poesia estàtica i no compromesa.
Algú ha volgut explicar que la barraca és la casa rural de l´Horta com el riurau és la casa rural característica de la Marina Alta. I no és així. La barraca sí que és la casa rural característica de l´Horta, en els segles passats. Don Teodoro i els seus epígons eren feliços cantant les meravelles de la barraqueta i el dolç paissatge que l´envoltava ple de placidesa i encant natural.
En canvi, el riurau és el símbol més característic de l´arquitectura industrial del segle XIX, del dinamisme, del canvi dràstic de vida de tota la comunitat de la Marina Alta i també de bona part de la valenciana en general, com ho proven, encara hui, els diversos riuraus, subsidiaris de l´activitat industrial de la Marina Alta, que perviuen en altres comarques valencianes: la Safor, l´Horta Nord... El riurau simbolitza l´arravatament creatiu dels pioners industrialitzadors que van saber arrossegar les capes populars de la comarca i, com he dit, de bona part del país, en la tranformació del raïm de moscatell en pansa, un producte que es va exportar a mig món, especialment en el segle XIX i part del XX. És, per tant, interclassista: les classes populars van ajudar el procés industrialitzador que comandava la burgesia, se´n van aprofitar conjuntament, i van dur l´economia a taxes de productivitat altíssimes, i, per tant, de benestar. El procés va impulsar també la creació de cooperatives on s´ajuntaven productors grans i menuts, pero sobretot, els llauradors menuts que necessitaven completar el treball conjuntament, posem per cas, per a accedir a una estufa assecadora, que les cases benestants podien permetre´s tindre en la pròpia finca, o per accedir a les màquines seleccionadores del tamany del producte, etc.
La dolça barraqueta valentina, llar humil, és l´exponent de la tranquil.litat de l´Horta i la seua plàcida vida noucentista d´economia domèstica. El riurau, en canvi, és el símbol del bot estructural extraordinari que fa canviar la mentalitat que genera la industrialització de la pansa que llança al món els hòmens més intrèpids a buscar nous mercats i a obrir noves vies d´expansió de l´economia valenciana. La barraca és valentina, sense projecció més allà de l´Horta, mentre que el riurau es troba escampat, encara hui, per bona part de la geografia valenciana des de la Marina a l´Horta Nord, segons les dades parcials que es tenen fins ara.La popular barraca, representant de les classes humil valentines, que algú havia pretés que fóra el símbol de la valenciania, ha desaparegut pràcticament de tots els racons de l´Horta, sense que la valenciania haja fet res per evitar-ho. Davant del canvi d´una barraqueta pollosa per un gratacels que ha produït euros flamants, la valenciania ha callat i s´ha guardat el sentiment patriòtic a la bojaca. No han sabut fer compatible el progrés i la perservació d´un bé tradicional. I es podia fer fàcilment, pero?
El riurau, símbol del progrés de les classes mamprenedores, de la industrialització, de la col.laboració interclassista, del triomf de l´economia moderna, de la iniciativa i el risc del mercat, del dinamisme productor, de la potència creadora i expansiva no correrà la mateixa sort que la pobra barraca. Les classes dirigents actuals, la burgesia, els industrials, no poden permetre´s el luxe de destruir la pròpia història, els precedents, el símbol més proper de la dinàmica industrialitzadora actual. El Consell Valencià de Cultura ja ha parlat. I les iniciatives populars estaran al costat, donant suport a qualsevol intent de recuperar, restaurar i donar vida a tots els riuraus valencians que encara estan orgullosament en peu. Per dir-ho ràpidament: encara que sembla que s´assemblen, el riurau i la barraca tenen poques coses en comú, si és que en tenen alguna.
*Riuraus Vius [riurausvius@hotmail.com]
A la fotografia, riurau del Roig, a Ròtova.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada