25 de juny 2008

Després de Sant Joan

La nit de Sant Joan vam sopar entre amics i vam acudir a mullar-nos els peus a la platja de Guardamar. El retard de vint minuts potser no ens el perdonen ni la sort ni la providència ni els follets que diuen que esta nit volten per les platges de la Mediterrània i de tot el món; però en fi.



Sant Joan, l’entrada d’una nova estació i el punt d’inflexió per començar nous reptes: recerca de memoria oral, cultura popular, algun que altre estudi pendent –n’hi ha tants de pendents…-, el curs de guies sobre patrimoni de la Safor, l'ecomuseu i la tasca inacabable que duu aparellada... Acabe a Potries la meua estada al Museu Etnològic de la població saforenca i, tot això, sent que alguna cosa m’hi lliga; no ho sé, potser és la tasca incessant d’Albert, davant de tants obstacles, potser l’atractiu del projecte… D'altra banda esperem que, ara que inicie o continue nous i vells projectes, la inexistencia d’horaris laborals rígids no repercutisca en el rendiment, perquè per treball, uff, no ens en podem queixar.

Això sí, queda estiu –tot l’estiu- per repetir vetllades literàries i gastronòmiques, si no volem mesclar-les –que Roger ni ningú no em malentenga-. D’altra banda, allò del sopar literari no era una gran idea. No passava d’una mala broma, perquè els poetes i escriptors estan per altres coses que no per a menjar-nos-els.

1 comentari:

Roger Cremades ha dit...

Jordi, Jordiet o Superjordi, depén de cap on mires, si ho fas cap a l'ecomuseu ens hauríem de quedar amb la darrera opció, com no.

El sopar literari és una alternativa que ens hauríem de plantejar, però sense torrar ningú, esclar, sinó llegint i debatint amb unes amanides i uns entremesos que no ens carreguen molt la ment, com a molt una mica de peix, potser.

De segur que si ho fem a casa d'algú eixim a menys, que la crisi apreta, així que jo llance la llebra, com a bon saltamarges, a vore qui l'arreplega!

Roger