Sant Joan, l’entrada d’una nova estació i el punt d’inflexió per començar nous reptes: recerca de memoria oral, cultura popular, algun que altre estudi pendent –n’hi ha tants de pendents…-, el curs de guies sobre patrimoni de la Safor, l'ecomuseu i la tasca inacabable que duu aparellada... Acabe a Potries la meua estada al Museu Etnològic de la població saforenca i, tot això, sent que alguna cosa m’hi lliga; no ho sé, potser és la tasca incessant d’Albert, davant de tants obstacles, potser l’atractiu del projecte… D'altra banda esperem que, ara que inicie o continue nous i vells projectes, la inexistencia d’horaris laborals rígids no repercutisca en el rendiment, perquè per treball, uff, no ens en podem queixar.
Això sí, queda estiu –tot l’estiu- per repetir vetllades literàries i gastronòmiques, si no volem mesclar-les –que Roger ni ningú no em malentenga-. D’altra banda, allò del sopar literari no era una gran idea. No passava d’una mala broma, perquè els poetes i escriptors estan per altres coses que no per a menjar-nos-els.
1 comentari:
Jordi, Jordiet o Superjordi, depén de cap on mires, si ho fas cap a l'ecomuseu ens hauríem de quedar amb la darrera opció, com no.
El sopar literari és una alternativa que ens hauríem de plantejar, però sense torrar ningú, esclar, sinó llegint i debatint amb unes amanides i uns entremesos que no ens carreguen molt la ment, com a molt una mica de peix, potser.
De segur que si ho fem a casa d'algú eixim a menys, que la crisi apreta, així que jo llance la llebra, com a bon saltamarges, a vore qui l'arreplega!
Roger
Publica un comentari a l'entrada