... i ho ha fet amb força. Té moltes coses a dir, i ens ha promés anar posant-nos al dia sobre el que ha escrit fins a hui, des d'aquell primer article a la revisteta del Casal Jaume I Safor-Valldigna. No hi ha res com anar de sopar perquè et convencen de la necessitat d'alguna cosa. Els grans acords mundials no s'hagueren pogut dur a terme sense un dinar o un sopar pel mig (faltà la copa i el puro). I fou Francesc Vila qui obrà el miracle...
Professor, activista i ecologista, opositor, escriptor (ha tret a la llum recentment Macrourbanisme i agressions al paisatge mediterrani. El medi ambient i la societat valenciana; ja en parlarem)... Pel paisatge, sí; i per tantes altres coses. I per molt anys! Collons, Roger, tan faener com eres, no sé com has tardat tant!
1 comentari:
Xè xè xè :> com he rist llegint els teus apunts, què divertit em resulta llegir els comentaris sobre el meu bloc, on promet seguir aquella dita de "nulla die sine linea"
Una abraçada
Roger
Publica un comentari a l'entrada