Converses sobre macrourbanisme

Fa un temps que el ritme de Roger Cremades s’ha accelerat. Acaba de publicar el llibre Macrourbanisme i agressions al paisatge mediterrani. El medi ambient i la societat valenciana. Però això és la última part de la història: Cremades s’ha especialitzat en l’estudi del paisatge i el territori. Durant anys, ha donat suport a associacions de veïns, és un reconegut ecologista a la Safor i col·labora puntualment en diversos mitjans i revistes comarcals. Per a la tardor ha anunciat una gira de presentacions del seu llibre per diverses ciutats i pobles valencians; ja hi ha cua d’espera.

Segons ens explica el seu autor, “el llibre va dirigit a qualsevol persona no especialitzada, és un llibre de divulgació, una obra que condensa els principals problemes mediambientals de la nostra realitat, i les seues conseqüències, de les quals la majoria de la gent no té notícia”.
Primer que res, li preguntem per allò que hem vingut anomenant macrourbanisme. “És l’urbanisme pensat per obtenir beneficis i fet a gran escala, sense preocupar-se per cap altre condicionant. Se li afigen atractius per augmentar el preu de venda, com els camps de golf”; i, ràpidament, apunta, “els immobles, normalment, van destinats al mercat immobiliari especulatiu”.

Les conseqüències de tot això ja són visibles: la més perillosa, el creixement de la ciutat difusa –que Cremades explica al seu llibre-, que observem veient com van unint-se les diferents superfícies urbanes. Però n’hi moltes d’altres: “falta de previsió de serveis educatius i sanitaris, impacte ambiental i als recursos històrics i culturals annexos, malbaratament d’aigua, desconnexió amb el paisatge exterior...”. La llista és llarga i hi ha motius per oposar-s’hi. Roger ens apunta dues tipologies mal planificades: “els centres comercials traspassen les funcions dels espais públics a espais privats, cada dia és més difícil fer vida social i no anar de tendes a la vegada. En segon lloc, les urbanitzacions disperses causen el col·lapse de les zones urbanes amb la seua dependència funcional d’altres espais, sense el cotxe no s’hi pot satisfer cap necessitat”. A més, aquest creixement, puntualitza, “suposa la fi de la ciutat com a centre de convivència i de relacions socials”.

La tasca ecologista a la comarca.
La funció dels grups ecologistes a la comarca és important: “la sensibilitat mediambiental els confereix una responsabilitat molt gran al si d’aquesta societat. En primer lloc perquè informen la població d’allò que succeeix i de les conseqüències que tenen les decisions dels polítics”. I les dificultats a què han de fer front no són poques; hi ha informació que s’oculta i punts de vista que no interessen, que se silencien.

Però també podem fer un passeig per la Safor: a Gandia tothom està expectant per veure què passa amb el projecte Gandia 2025: “allí veurem si de veritat es té en compte el medi ambient, o si a l’Ajuntament de Gandia tan sols en parla com a cortesia per a no ésser censurats pels ecologistes”, ens confessa Cremades.

“A la Safor”, ens diu, irònicament, “no ens podem queixar, ara mateix els temes que més ens preocupen són el futur de platja de l’Ahuir, les noves carreteres per anar a l’Orxa, l’aterrament de marjals a Tavernes, el transvasament del Xúquer -que passa per Simat-, l’alta tensió, el desdoblaments d’infraestructures paral·leles a l’AP7, la legalització d’urbanitzacions il·legals a nombrosos pobles -com la Font d’en Carròs-, el creixement desorbitat d’Almiserà i Barx, la manca d’un transport públic eficaç en les rutes que van des de la capital de la comarca a Vilallonga i a la Vall del Vernissa...”.

Quan li comentem que hi ha al llibre temes que ens deixen amb la mel a la boca, Cremades ens respon que “s’aporta la informació necessària per a documentar el tema sense que puguen quedar esquerdes en el discurs. Fins i tot hi ha un annex estadístic per si hi ha algú amb set d’informació. Respecte al mode de tractar la informació, es el més planer possible”. I afegeix: “Pense que si algú té ganes de més després de llegir un llibre tan crític i alhora veraç amb la realitat que ens envolta és que m’ha sortit bé la criatura”.

Una mirada positiva.
La situació econòmica actual no passa desapercebuda en la conversa. “Ha acabat un boom urbanístic de tants, en vorem altres, tan aviat com passe aquesta etapa de recessió i segurament de canvi de model energètic. També sembla que serà notori el que succeirà a València quan hi arribe l’AVE i es puga estar a Madrid en 1 hora. Pareix que el fenomen tindrà conseqüències ací també. Hi haurà altres booms, malauradament hi ha gent que en viu, d’aquestos booms. Si fins i tot en èpoques de bonança econòmica es construïra en quantitats raonables, després les caigudes de l’economia no serien tan fortes”. A pesar que els temes de la conversa donen per a un soterrar, Roger és una persona optimista: “tot i aquesta munió d’agressions al paisatge i problemes mediambientals ”, conclou, “no em cansaré de dir que encara estem a temps, que podem ser un referent en quant a paisatge i qualitat ambiental. Una de les nostres metes és conscienciejar a la població dels problemes que patix. Jo pense que en el conjunt de la Safor, de cara a l’urbanisme de camps de golf, això s’ha aconseguit, no?”.

(Podeu llegir l’entrevista completa a www.infosafor.com)