16 de setembre 2008

Descobrir-nos com a comarca (a setembre?)

El mes d'agost Descobrir Catalunya va dedicar un quasi monogràfic a la Safor, bé a Gandia i la Safor. Què faig escrivint un article sobre un número d'agost, ara a setembre? La veritat és que vig desar gran part d'estes línies sobre el blog i les vaig guardar com a esborrany. I tocava traure-les o esborrar-les.
Del monogràfic de la Safor, m'agradaria destacar diversos aspectes. Un d'ells és la tasca del fotògraf Xavier Gómez, qui, en pocs mesos, havia de fer la tasca per a la qual haguera calgut un any, per tal de captar les diferents tonalitats del territori en totes les estacions, tal com ens va comentar. Quan ens vam fer un café -encara estava a Potries-, ja duia a la motxilla un munt de papers, amb indicacions manuscrites, plànols i croquis diversos. Anava també amb un mapa, on apuntava recorreguts, rutes, etc. que li anava recomanant la gent amb qui es reunia. La trobada es va fer curta, l'entrepà quasi el vaig deixar per estrenar; el temps per esmorzar se n'havia anat, com quasi sempre que ens emocionàvem en un tema! Després, a Llocnou, ens va acompanyar en la visita dels italians, en l'actuació de la Muixeranga, en l'actuació de La Rotovense, etc. I el resultat, què me'n dieu? És fantàstic. Tal volta haguera calgut un poc més de realitat crua... Francesc també ho havia reclamat fa un temps (t'he pres la imatge!).
L'altra, el tractament de Gandia. La capital de la Safor encara irradia la influència d'altres temps. No parlem de les vessants demogràfiques, comercials i econòmiques, aspectes tots ells on evidentment existeix una clara atracció cap a la capital de la Safor. Parle d'escollir imatges i exemples d'ecosistemes, de la equiparació dels nuclis històrics de Gandia i Oliva... Del de sempre; i del que és inevitable.
Pel que fa als articles, que és el més important, se'ns ha quedat bon gust de boca; podríem dir que fins i tot n'hem gaudit de la lectura. Solament, desitgem que n'hàgeu disfrutat igual que jo i que, si encara no ho heu fet, la busqueu a la biblioteca o l'encomaneu perquè us la porten. 
Acabe la revista amb diversos subratllats, però no vull fer-ho més llarg. Açò tampoc és una tesi. "Mirada la comarca com una ciutat, que així la veig fa temps...", déia Josep Piera. És la gran conurbació de què ja parlava Joan Pellicer fa molts anys. Però, com la concretem? Ai, com les ciutats del segle XX? Ser una conurbació significa o ha de significar no poder saber on acaba un poble i on comença el següent? En ple segle XXI, hauríem de ser capaços ja -perquè d'ací a 25 anys (o 10, si m'apureu) serà tard- de poder ordenar la comarca d'una forma més que moderna i sostenible.
Si encara no ho heu fet, busqueu-la, llegiu-la; és una bona manera per continuar descobrint-nos i pensant-nos com a comarca.

1 comentari:

Valldalbaidí ha dit...

Vaig saber d'este número només eixir, però se m'ha "oblidat". Sort que ens ho has recordat... miraré de fer-me'n amb un exemplar...
Bona versprada..