El dissabte 20 de setembre, El País duia un article interessant sobre els nous plantejaments al voltant del paisatge, sobre com l'hem de gestionar; idees que apunten noves vies d'estudi, experiències que fa poc també havíem conegut al Trentino -Artesella, crec que es deia-, etc. L'enllaç, ací: "La rebelión del paisaje", de Fietta Jarque.
En posar-me a escriure sobre estos temes fa por que ho llegesca Roger i et faça dues puntualitzacions que et deixen estacat. Però en certa manera també l'he citat perquè, si encara no l'ha llegit, de segur que li agradarà tenir-lo a l'abast. D'altra banda, encara hi ha més motius: la guia que ara estem -ja per fi- acabant tracta amb especial atenció el paisatge; intenta donar una explicació sobre com ha arribat així fins els nostre dies. I sobretot com l'hem de valorar i que èn podem fer. És la nostra manera d'intentar percebre, explicar i mostrar la realitat. Una guia que ja tenim enllestida -estan acabant-la de maquetar i imprimir- i que, en haver finit, m'hauria de fer descansar un parell de dies. Som humans i mortals!
Però això no serà possible. Vaig amb la son atrassada un poc, tot i que divendres vam poder gaudir del Correllengua i dissabte em vaig quedar avançant a casa.
A Gandia, a la Marquesa, eixe dia hi havia dues jornades a les quals m'haguera agradat anar: una sobre custòdia del territori i l'altra sobre la llengua en els nostres escriptors contemporanis. Dues el mateix dia i a la mateixa casa de la cultura. L'altre dia en bromejàvem: ecologistes contra escriptors: uns salvant els arbres i els altres tallant-los per publicar. :). No pot ser això! I jo a casa avançant. Mmm...
Això sí, el dia que ho acabe tot, pense dormir 48 hores; es veu que l'Helena m'ho ha pegat. Per cert, 100 posts! No és que siga gaire important però, com diuen per aquí, això és més que una punyà a l'ull...
4 comentaris:
Tot és voler.....
Christelle i jo, anàrem al Correllengua, a les Jornades de Custòdia del Territori ( on vam aprendre moltes coses, i on ens quedà clar que la gent encara no te molt clar allò de "l'ètica" i la "moral" )i a los Jornades d'escriptors valencians per la vesprada, on en una embestida força pasional em vaig acostar a Manuel Baixauli i li vaig declarar el amor incondicional......( recomane L'Homa manuscrit ).
Mentre li donava goleta a Jordi que es quedà a casa fent molta feina.
Molts besets
Home Jordi, tenir por dels meus comentaris, xè jajaja
Pense que el paisatge fins a un cert punt es subjectiu i fins a un cert punt és objectiu, en quant a la velocitat dels canvis que s'hi produeixen, la seua inadaptació al context, la creació de barreres en la dimensió ecològica del paisatge i alguns parámetres més la destrucció de la obra humana que suposa el paisatge és objectiva.
A la costa es destrueix perquè els paisatges estan custodiats -pels constructors- com va dir Rafa el dissabte. A l'interior els paisatges es destrueixen perquè desapareixen els agents socials que els fan possibles.
El camí de mantenir-los vius sense convertir-los en disneyland també és una gran tasca, cada vegada menys fàcil tal com vagen passant els anys.
El article del País està bastant bé, gràcies per donar-me'l a conéixer :)
Feliç aniversari, crec que era dia 29. Més val tard que mai...
1besada.
Moltes gràcies, Anna
:)
Publica un comentari a l'entrada