De la pedagogia que cal per anar a Frankfurt

Joan Pellicer, en la que probablement fou la darrera entrevista i que sortirà a la propera Falzia, deia que si a algú calia que li explicaren què val un arbre i perquè cal conservar-lo, potser no valia la pena. No es tracta tampoc d’això; entenc aquelles paraules, entenc que hi ha coses que són tan evidents que ja haurien d’estar assumides; i que ens puguem sentir esgotats davant les postures il·lògiques de certs personatges. Però hem de continuar fent pedagogia front als qui solament repeteixen, constantment, una mena de psalmòdia, com la gota que acaba foradant la pedra.

Hui ve al Levante-EMV un article de Josep Piera sobre les causes per les quals escriptors gandians van a Frankfurt; sobre perquè una ciutat com Gandia va a Frankfurt. Perquè els escriptors valencians hi participen. Un article clar i ras, que explica i explicita coses que no caldria tornar a contar encara hui. Però ho hem de fer; i m’alegra veure la pedagogia de Piera al diari.


Els diaris encara trauen aquestes notícies amb to sensacionalista; no parle dels diaris que fomenten el secessionisme, sinó que ho fan també aquells denominats progressistes. Recorde, en temps de la facultat, que al Levante-EMV publicaren un titular que deia “Un académico de la RAE afirma que el valenciano es catalán” –d’això fa tan sols uns anys-, quan la vertadera notícia era la celebració d’un congrés sobre la normalització de les llengües minoritàries a Europa.

I, ara, a Gandia també hi ha muntada una certa gresca al voltant de la participació a Frankfurt: hi han contribuït, com no, el PP i, vet per on, Plataforma de Gandia, això és, l’ex PP, desmarcant-se dels seus socis de govern socialistes. Però no passarà res, per damunt està l’estratègia política local.

El PP ha esgrimit, des de la transició, una autonomia lingüística respecte de Catalunya pel que fa a la llengua, una independència –independentistes, ells-, un seccessionisme del català; darrerament, com que ni els tribunals ni l’AVL li donaven la raó, en va adduir una de política, deixant de banda qualsevol raonament de caire filològic. Solament donaven compte d’un nom diferent, sense voler entrar a valorar el seu significat.

Hi ha coses que hem de continuar dient ben alt. No hauria de fer falta a estes altures, però, si cal explicar-les, ho hem de fer. És una poca vergonya que el govern valencià no entre a col·laborar a l’Institut Ramon Llull; que hagen de ser unes ciutats, a títol individual, les qui participen a un esdeveniment com aquest. Hem d’estar en una fira on podem promocionar la literatura catalana, i en català. No hem de pendre por en dir-ho als quatre vents; hem d’estar orgullosos de poder anar-hi. Crec que les actituds dels nostres governants provoquen el riure de tota la romanística però tampoc això fa gràcia, sobretot perquè som nosaltres qui ho patim.

Hem d’explicar també, amb pedagogia si cal, que anem a promocionar els nostres escriptors i la nostra literatura. Que Europa és un bon mercat i un bon expositor i que cal estar-hi. I si la dreta valenciana vol parlar de diners, també podem fer-ho: un únic mercat literari, més rendibilitat, inversions més amortitzades; però, és clar, ells no volen saber res d’aquest negoci, perquè no és el seu. Aquest negoci parla de la construcció d’un País, que no és el seu.

No deixem que guanyen una xicoteta batalla: ells voldrien que solament hi quedara la polèmica; però no, cal parlar SOBRETOT dels llibres i de l'event.