11 de setembre 2007

La paret aquesta

Una paret més, sí, com qualsevol altra. Una ferramenta útil de comunicació, sense cap mena de dubtes. Ja tot el món pot saber on és. Entreu-hi, no dic que no em faça goig. Us podeu apropar “a mirar els dibuixos, les guixades i el emmangraments que la decoren”. La paret és, sense cap mena de dubtes, allò més important. Rere no hi ha res que mostrar. De fet, no crec que cap bloc acabe d’ensenyar res de nosaltres mateixos. En transformar el nostre dia a dia en relat, ja només hi ha la ficció del personatge que hem bastit sobre el full; i totes eixes coses que diu la teoria literària.

El que en realitat m'agradaria és que aquest fóra un lloc d'encontre i refexió sobre el nostre entorn més immediat; tot i seguint el lema de "pensa globalment, actua localment".

Potser per tot això hui he canviat una miqueta la idea d’aquest bloc. O potser l’havia anat canviant a poc a poc i encara no me n’havia adonat. No havia concebut aquest grapat de fulls a internet com un mtijà per poder divargar de manera periòdica sinó més bé com un recull d’articles ja publicats. No obstant, hi ha coses que cal apuntar-les i aquest és un bon sistema per tenir informades les persones que estimes, que són a les qui importa allò que dius.

He d’agrair a aquells que li heu pegat una ullada a qualsevol dels articles en el moment previ de la publicació per a fer-hi recomanacions i millores, especialment la gent del Col·lectiu. També, com no, a aquells que m’han enllaçat; que jo sàpiga, Carlos –embolicador de mena (el web està en procés, eh?)-, Lorena i Aitana. També vull llençar una abraçada cap a França, si allà algú està llegint-ho- perquè és per vosaltres que el bloc no romangué restringit. Finalment, a tota la gent que em convenç dia a dia que cal tenir veu –i aquesta és una manera més- dintre del poble i del País.

Fa gràcia que de vegades solem estar més temps ratllant sobre què o perquè escrivim que no dedicant-nos-hi. Però, què voleu, escriure és també una manera de pensar i aclarir-se. Se m’acumula la faena. He d’actualitzar alguna que altra web més, solament per a començar, emprant el temps lliure que quasi no tinc. Per tal de culminar els tòpics blocaires iniciàtics, no promet regularitat però sí, un poc d’atenció.

1 comentari:

Aitana ha dit...

Ànims, Jordi!
poc a poc aniràs aconseguint els teus objectius. tots sabem q pots.
una abraçada.