Històries

No sóc cap especialista ni pretenc parèixer-ho en cap cas. Aquest tampoc és el format per a l’assaig erudit. Per això, simplement diré que em fa goig tindre entre les mans la Història de l’Art de la Safor, de la qual encara a penes he començat a llegir el primer capítol. El format és immillorable, equiparable al primer número de la recent estrenada col·lecció “Espais” del CEIC Alfons el Vell. Potser sobten els peus de foto, poc elaborats i sense la propietat de les fotografies. Però no gose jutjar-lo.

Vicent Pellicer (el seu autor) és, a més, d'investigador, un home compromés amb la Safor, cívicament i política. Ha participat en la nostra revista en dos articles, alguns dels quals també queden reflectits al nou volum. Un d'ells parla d'Onofre Trotonda, un frare de Sant Jeroni, arquitecte de l'església del monestir; l'altre fa referència al suara esmentat tòpic del "mudejarisme" a terra nostra, per part dels conqueridors. En ells intenta deixar de banda les repeticions i endinsar-se pel relliscós camí de la innvació; un camí, tot cal dir-ho, superat amb èxit.

Espere i desitge que aquest manual tinga més sort que no la Història de la Safor, de Jesús Alonso, exhaurida i reeditada, però, hui dia, introbable a cap llibreria. Qui anava a dir-li que l’èxit pel treball ben fet i la bona doble acollida portaria el llibre on està hui. Urgeix una nova reedició per tal que nosaltres, els joves, ens puguem apropar a la història valenciana. Aquell és un manual gens farragós i òptim per als estudiants que s’hi inicien; útil per a qualsevol persona de qualsevol edat; i necessari, ja que, fins a la data, no hi havia cap manual que féra un balanç i un passeig íntegre pels nostres indrets més “íntims”, i sense caure en l’error de plantejar fronteres essencialistes. Res havia aparegut des de Camarena amb voluntat divulgadora i globalitzadora que ens parlara de la comarca. Mentre la llegia recorde objectar per a mi mateix que tanta dada interessant requeria d’unes notes al peu que ens remeteren directament a les fonts. Però ara, després de tot allò exposat, considere que cada obra té la seua funció; i l’obra d’Alonso cobreix perfectament la seua. Ja hi ha massa monografies especialitzades i deixades a les prestatgeries, per feixugues.

Potser caldria reescriure alguna línia, amb tanta aportació historiogràfica com hi ha hagut a la Safor; res que no siga mínim. Fins i tot, una publicació amb il·lustracions i una millor edició. Una cosa comparable al darrer volum que ha editat el CEIC, amb l’obra de Pellicer.

Ara tindré poc de temps però tinc ganes d’anar llegint la novetat, ni que siga a estonetes, per desemboirar-me. Fet i fet, em duu a la ment un altre treball, ací al costat meu, que avança amb por però que caldrà segellar i presentar per complir el compromís que un dia vaig donar.

De moment, solament desitge un poc de justícia amb la Història de la Safor i molta sort amb la Història de l’Art comarcal.