Festa, faena...

Aquest “cap de setmana”, entre setmana, ha estat una mescla de festa i reivindicació; però també ho ha sigut pel que fa als estils musicals: si dilluns per la nit hi érem al Beniarock, dimarts hem pogut –per fi, ben a prop- escoltar la Rondalla Agredolç (als poblets menuts -Llocnou- també hi ha 9 doctubre, i cal que s'hi celebre). D’ells (de la rondalla) m’agradaria parlar de manera tranquil·la en un altre moment. Ara toca parlar dels “Scak al rei”.

Veu: Toni. Baix: Arnau. Guitarra: Isaac i Naxo. Bateria: Miquel. Trompeta: Ferminet. Trombó: Joan. Saxo: Txus i Edgar. Scak al rei, perdoneu que tornem sobre el tema. Està bé que, ja que tenim unes imatges en condicions, les puguem compartir des d’ací.

Ho mirem com mirem: per davant...

Per darrere...

O pel costat...

I què seria de l’Scak al rei sense els seus incondicionals? Ells –nosaltres- també agraeixen les vostres dedicatòries, sobretot si van cap a La Rotovense Musical.

Es presenten amb “una mescla de Ska Punk i amb alguna cançò tirant a Hardcore”. “Tenen 8 cançons pròpies i amb elles volen fer una maqueta per a donar-nos-les a conéixer. Les seues cançons estan acompanyades per unes lletres força crítiques, contra la corrupció que es viu aci al País Valencià”. Aquest país no va bé, és el que pensem. Però això que nosaltres percebem ho hem de saber transmetre.
És cert: fa goig, com ja he dit, que els nostres joves estiguen per la tasca. Ara cal que sumem esforços TOTS i TOTES; i, per suposat, no podem –ho sentim- deixar que ningú es jubile abans d’hora. Aquest país té una salut delicada i, a sobre, a les nostres administracions, sovint,

“ningu fa res, ningu fa res, ningu fa res,
i en treballen més de cent, ningu fa res, ningu fa res,
ningu fa res, pero tots feliços i contents”.

Ells hi posen el seu granet d’arena. Molt bona -aprofitant l'avinentesa- la seua posada en escena de l’Estaca. Ara cal que tots i totes ens hi posem, també (a estirar-ne).