08 d’octubre 2007

Formació, diversió, compromís...

No donem abast, i això és un bon senyal, per assistir a tots els actes organitzats arreu de la comarca. Amb motiu del 9 d'octubre, a la Safor l'activitat bull. Evidentment, allò més significatiu era el Correllengua. No hem pogut anar a totes bandes, perquè tenim un únic cos. Com ens explica l'Aitana, el Correllengua de Gandia fou un èxit, a pesar dels intents de saboteig que tots els anys es repeteixen; no hem de caure en les seues provocacions.

Així i tot, aquest cap de setmana ha estat tranquil; un cap de setmana de reflexió i formació, tot i que no menys de diversió. He pogut compartir unes jornades de formació a Piles, amb el BEA, el sindicat d'estudiants més veterà de la Universitat de València. Com cada any, entra nova gent, es renoven càrrecs, hi ha noves necessitats...; per tot això, cal posar l'organització al dia i perfilar el nou curs escolar. Allà es va fer palés una manera d'entendre el treball de manera positiva i amb un esperit de servei als estudiants; allà es van abordar temes com la reforma de Bolonya de manera rigorosa -cosa que falta fa-, es van perfilar les formes d'organització, es va parlar sobre l'associacionisme i es van plantejar estratègies d'actuació, com no. El BEA (també ITACA, que no se m'enfaden) és un sindicat d'esquerres i nacionalista que treballa des de fa molt de temps per fer de la nostra universitat un espai de debat, llibertat i qualitat. Però, a més de tot això, és una gran família, un grup d'amics sempre obert que creu en el seu treball, des de la garantia de la seua independència.


Dissabte per la nit vam poder apropar-nos a Rafelcofer per veure Bajoqueta Rock i diumenge vam completar el cap de setmana amb Xavi Castillo, seguts de mala manera entre un auditori ple de gom a gom.
Si tot va bé, esta nit ens aproparem a veure Scak al rei, un grup de joves d'Almiserà, Ròtova i Llocnou de Sant Jeroni, tot i que a ells els agrada dir que també són de Castellonet. Ja he sentit algunes de les seues cançons, bastides sobre la crítica d'un país que volen millor, sense tanta hipocresia. La veritat és que escoltar-los, més enllà de la seua música, provoca il·lusió: les seues actuacions també signifiquen que cada vegada més gent jove creu en el futur d'un país sense especulació, valencià, lliure i sense complexos. I això ja és tota una lliçó, ara que ve el 9 d'octubre. A veure com sonen esta nit.

1 comentari:

Aitana ha dit...

Així, ens trobarem al Beniarock, nO? espere que isca tot de luxe... avui no plourà... hehehe
parlant de sindicats, àngela i jo, enguany, serem del consell escolar de l'institut, i vindrà a informar-nos dos xics del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (sepc). Veurem com ens organitzarem i tot això. Mare meua, ara sí que tindré feina...
bé, jordi, fins aquesta nit!