Google

El primer que em va al cap quan pense “Google”...; uff, si us ho contara, algú em mataria.

D'un temps ençà he de reconéixer que el camp de les noves tecnologies em resulta atractiu; no com un fi en si mateix, com a objecte d'estudi i gaudi, sinó com a eina per a desenvolupar determinades tasques.

Aprofitant que l'anterior ordinador quasi havia mort -estava molt ratllat el pobre- , he estat intentant canviar el xip i passar-me definitivament al programari lliure, tot i que el Vista que duu l'aparell sembla difícil de desempallegar.

A Vilaweb havia vist anunciat el llançament del Google Chrome, que finalment duu una versió en català (això ja dóna gust, ací tenim un espai). Google s'ha decidir a fer un explorador. Amazon sembla que hi aprofita per fer una mica d'ombra anunciant un projecte que encara no s'ha concretat, tot i que quan aparega no hi haurà color -vaja, supose-. Ja hi haurà crítiques més documentades que la meua.

A mi aquest navegador de Google, ja instal·lat, em semblava interessant per dos motius: un per l'aspecte, ben net, sense gaire aplicacions ni elements que et distraguen. I, en segon lloc, per la disposició de la pàgina inicial: una mescla de buscador i presentació de les pàgines on solem entrar més sovint. Jo sóc una persona de costums diàries pel que fa a Internet: veig la premsa, el correu un parell de vegades al dia i poca cosa més. La qüestió és que ara ho tinc tot a un clic, fins i tot el correu, els grups de notícies i aquesta “paret”. Tot i això, em sembla que encara tindré una bona temporada el Mozilla -i l'Explorer per a determinats experiments-, i ja veurem què passa; darrerament, des que vaig començar a escriure el post, m'han sorgit alguns problemes en links i aplicacions.

D'altra banda, al voltant d'Internet, diverses eines de “socialització”, per dir-ho d'alguna manera -com el café del Bar Nou, amb el diari, no hi ha res-, han atret la meua atenció: el blogger, per a l'esbarjo (ja fa quasi un any i mig que estic per ací) i el wordpress per a la faena. Facebook i un incipient Youtube també han aparegut en les nostres vides.

Independentment que acabe emprant aquest navegador o no, em sembla admirable com la faena, la nostra i la de molta gent, cada vegada resulta més mòbil, gràcies a aplicacions com els documents que es poden treballar des del web; com podem coordinar-nos les agendes per treballar diverses persones amb un parell de clics. Google ja no és el buscador aquell que competia amb el Yahoo; nosaltres ja no som tampoc aquells que podien esperar tres dies per tractar de quadrar agendes per redactar un treball breu. Hem perdut, potser en serenitat, és cert.

Què li farem? Hi ha tot un nou espai comunicatiu, compartit amb els amics i amigues de carn i ossos que no haguera imaginat fa anys i que ja és una via complementària de relació entre nosaltres. Qui ho havia de dir, nosaltres, els dels 80.